Vi blanc Montenovo 2010, D.O. Valdeorras (Galícia)

Aquest vi blanc ve d’una de les quatre DO de Galícia, Valdeorras, i és un vi monovarietal de raïm autòcton Godello. Es tracta d’un vi jove, d’un color groc pàl•lid molt net. Te una olor molt fresca, i en boca presenta una entrada fàcil, i m’ha recordat fruita tipus poma, pera i una mica d’herbes. Obre molt el paladar, i te un final suau en el que no es nota gens l’alcohol. Acidesa perfecte, que sovint és un dels problemes que jo trobo amb els vins blancs.

El preu és d’uns 9 euros, i acompanya donant complicitat però sense eclipsar plats de peix. Ha estat un bon descobriment, i penso tenir-lo en consideració quan torni a veure vins amb aquest tipus de raïm.

Fàbrica de cerveses Moritz a BCN

Tenia interès en visitar l'antiga fàbrica de les cerveses Moritz, que havia llegit en les revistes dominicals que s'havia rehabilitat arquitectònicament i també des de l'òptica de la fabricació de cervesa.
He anat a aquesta fàbrica, a la ronda de Sant Antoni, i he quedat meravellat. El local actual està a mig recuperar. Ara tenen a la planta baixa un bar, i als sòtans han recuperat l'antiga fàbrica de cerveses que sobre el 1860 els Moritz havien creat.
És una restauració "fashion", de la ma de l'arquitecte Jean Nouvel ( famós dins dels "enterats", i ha fet entre altres coses l'edifici Agbar a plaça les Glòries ), i a més d'invertir molts, molts diners, han creat una sèrie d'espais per aconteixements ( passarel·les de moda, reunions, presentacions d'empreses ) a més d'una micro cerveseria on es consumeix la cervesa que es beu en el local.
Varem tastar la cervesa lleugera i l'epidor. En general les vaig trobar més aromàtiques i menys aspres que les embotellades, i es bevien fàcilment. Jo sóc de cerveses fortes, però amb aquest tipus d'elaboració i beguda en el mateix lloc em va donar la sensació de que era una manera diferent de disfrutar d'aquesta beguda i que havia de ser més fàcil d'aconseguir seguidors de la beguda.

Per cert, encara han d'obrir zones de comprar i beure vins i de comprar i menjar pans artesanals.

En resum, segons el meu parer és un molt bon lloc per beure cervesa, i segur que serà un local de moda tant des del punt de vista d'arquitectura com de veure i deixar-se veure entre la gent "pija" de Bcn.

La primavera esclata !

Amb les darreres pluges les plantes comencen a animar-se. Els arbres, que estaven parats i assedegats, ara intenten obrir-se pas amb brots tendres, i l'espectacle és una merevella.

M'he possat dins del cirerer i podia escoltar un concert dels insectes polinitzant les flors. Ha estat impressionant.

Les figueres també broten, però sembla que treuen ja unes figues, que penso que no poden ser les que a finals d'estiu siguin bones per menjar. Suposo que haurà d'haver una segona brotada, però fins ara no m'havia fixat. Hauré de preguntar-ho per saber si estic errat o no.

El meu company Miquel m'ha fet aquesta darrera fotografia podant els brots tendres dels avellaners. És un fidel reflexe de la feina feixuga que cal fer per tal de poder collir els fruits. Per cert, aquesta feina mal feta dona lumbago, en dono fe.

Albarño Terras Gauda O Rosal 2008

Aquesta vegada presento un nou tipus de vi blanc que em faltava, un albariño. Aquests vins no són d’una zona, són d’un tipus de raïm. Aquest està elaborat en un 70 % per raïm albariño, i la resta d’uns tipus anomenats loureire i caiño que no havia sentit mai.

Aquest vi està fet a la vall de O Rosal, a Pontevedra, del riu Miño que te un clima amb temperatures suaus i molta pluja. Pertany a la D.O. Rias Baixas. El disseny de l’etiqueta m’ha agradat, i al celler me l’han recomanat.

És d’un color groc verdós, i en boca es presenta lleuger i amb un petit punt de carbònic, que el fa agradable. Te un cert regust de fruita lleugera, pot ser poma, pot ser no, però amb molt poca acidesa ( que per mi és un dels defectes de bastants vins blancs ).

En resum, m’ha agradat bastant, i el preu ( vora els 10 euros ) fa que sigui una bona elecció tot i que no és un “xollo”.

Cava Brut Gran Reserva Heretat Segura Viudas

Aquest cava és una barreja d’únicament dos de les tres varietats de raïm dels que que sol estar fet un cava. Aquí sols tenim macabeu, que li aporta dolçor i una mica de aromes afruitats ( a mi em recordava la poma i una mica la pruna ), i raïm parellada, que li dona finura en el pas de boca i una bona sensació de frescor.

L’ampolla te una estètica que m’agrada, amb un disseny que te molta presència. L’inconvenient és que acostumo mantenir les ampolles en fresc amb una funda de gel, i amb la seva forma una mica més ample fa de mal fer.

Si haig de fer una síntesi, cava fresc i amb un molt bon pas de boca, que deixa un gust dolç que no vol dir empalagòs. Preu, al voltant d’uns quinze euros, correcte.

La primavera arriba, i la pluja ?

Cada cop els dies s'allarguen, les nits són menys fredes i al mig dia la temperatura puja. Tot sembla que ens acostem a la primavera, i els arbres així ho indiquen. Aquest diumenge un dels ametllers del camp presentava aquest aspecte fantàstic, amb uns colors roses i blancs de les flors que feien companyia al brunzit de les abelles que feien la polinització.


Sembla que la primavera està guanyant el terreny a l'hivern, però jo trobo a faltar la pluja; vindrà aviat ?

991´n Macabevs 2010

Amb la voluntat d’apendre sobre els vins blancs, presento un vi monovarietal de raïm macabeu ( a Castella en diuen Viura ). Aquest raïm és conegut com un dels integrants del nostre conegut cava, però sovint no ho és com a vi blanc.

Aquest vi que comento, el 991’n Macabevs 2010 és un vi elaborat únicament amb aquest tipus de raïm, i la vinya d’on prové està al Montsant, tot i que s’acull a la DO Catalunya ja que surt dels patrons de la DO que li correspondria per geografia.

És un vi jove que te un color groc daurat intens, i que te unes olors que recorden molt a la fruita. D’entrada en boca és una mica melòs, però presenta un final sec. Amb un cert grau alcohòlic per ser blanc ( 13 % ), no es nota gens i recorda bastant al gust d’un cava però “tallat” amb algun ganivet i que manca alguna cosa a un gust conegut.

Per mi és una bona elecció ( no arriba a nou euros ) tot i que no penso aficionar-me, ja que considero que hi ha altres que s’ajusten més al meu gust.

Ribera del Duero, Pago de los Capellanes

A vegades em demanen escollir vi en un restaurant, i en aquestes ocasions puc provar coses que em feien il•lusió. Aquí va un exemple. De tant en tant m’agrada tornar a tastar un vi de Ribera del Duero,i un dels que conec és el Pago de los Capellanes. Varem demanar una ampolla de collita 2008, i aquí hi ha la meva descripció.

En una finca de burgos es conrea més de cent hectàrees de tempranillo ( ull de llebre ), cabernet i merlot, que donen un vi que presenta molt bones característiques, que com a mínim està dotze mesos fent criança en botes de roure francès, i el mateix temps en l’ampolla. De color morat intens, quasi negre, presenta una flaira equilibrada entre fruita madura i fusta. En boca dona sensació de plenitud, però sense ser pesat. Te un pas final molt suau i llarg, amb molt bon equilibri sense que hi hagi cap sensació discordant.

Per la meva opinió, molt bona elecció tot i que el pressupost és una mica alt ( falta poc per arribar als vint euros, segons els llocs ). Bona elecció, quan convé quedar be.

Llenya que escalfa tres vegades

El 27 de novembre vaig posar un post en que ensenyava la feina d'anar a buscar llenya al bosc, collint els arbres caiguts. Amb aquesta feina prometo que ja no es té fred, acabes ben escalfat en el bon sentit.

Ara presento la segona vegada que la llenya escalfa, quan amb la motoserra es talla. Després de tallar-la a la mida, tenim una màquina ( que ha sortit ben barata ) d'estellar troncs, que abans ho feiem amb un mall i encara que sembli mentida era difícil i feixuc. Hem conseguit aquesta màquina que facilita molt la feina.

Després la llenya tallada i estellada, cal pujar-la a prop de la llar de foc. Jo la deixo al balcó, que permet tenir-la a prop, a cobert, i al sol. Segona vegada que escalfa.

La tercera vegada que escalfa és a la llar de foc. Per cert, a molts llocs en diuen foc a terra.

Llopart Clos dels Fòssils Chardonnay 2010

Després d’un pas per els vins negres, ara tinc interès en descobrir una mica el món dels vins blancs. He tastat aquest vi de raïm chardonnay que m’ha agradat molt i vull deixar constància en el blog.

Es tracta d’un vi fermentat en botes d’acer inoxidable que després ha estat una mica en barrica de fusta, i això li ha donat un gust especial. Te un color groc palla molt transparent, i presenta aromes afruitats i una mica mica de fusta. En boca te una entrada fresca i molt agradable, i amb poca acidesa deixa el paladar obert i amb un final rodó deixa la boca preparada per el següent pas.

Preu molt correcte, no arriba als nou euros, i combina excel•lentment amb un bon peix.