Encara tinc temps per noves aficions

Un cop ja tinc l'afició del camp assentada, i donat que sempre consegueixo liar-me amb coses noves, m'apunto a un nou hobby de cap de setmana.

Els boscos estan fets una pena, i a casa hi ha una llar de foc preciosa, i fa molta companyia. Fàcil, la nova afició serà fer de llenyataire, amb permis dels amos del bosc. Hem comprovat que si els arbres estan caiguts, i demanes permís per retirar-los, la resposta és favorable. A més, ens estalviem gimnàs de braços i comprar llenya.

Aquí es pot veure la fila que fem, i el resultat de la feina d'un matí.

Un bon Ribera del Duero, Teofilo Reyes

De tant en tant em ve molt de gust tastar un vi clàssic. Aquest cap de setmana m’he decidit per un Ribera del Duero, i he escollit un criança 2006, Teófilo Reyes. D’un vermell intens, amb un bon cos però sense estridències. En boca te un gust de fruita però sense dolçor final, i amb un toc de criança sense que la fusta enfafegui.

M’ha agradat molt, i sobre tot la relació preu/qualitat, que per uns dotze euros he tingut un gran vi per acompanyar tant un bon rostit de conill ( dissabte ) com un peix amb salsa de mantega i xampinyons ( diumenge ).

Aquesta ampolla la tenia des dels nadals de 2010, i la primera ampolla no l’havia apreciat tant. Em sembla que el repòs l’ha ajudat a madurar, i ara l’he trobat molt molt millor.

Per Sant Martí es tapa el vi

Ha arribat el 11-11-11, i tot i tenir un número dels “cegos”, no puc deixar de treballar ja que no m’ha tocat ( però com a mínim ho he provat ). Ara cal tapar el vi, i amb el nou dipòsit d’inoxidable d’aquest any estava expectant.

He tret una copeta, i podeu veure com està ara aquest futur vi. De moment, per mi, és el millor del mon. Il•lusions a part, te un color morat pàl·lid, una mica tèrbol, i amb un gran aroma a fruites.

En boca és molt lleuger, i te un gust afruitat i picant-però-no picant. Es a dir, com de petites bombolletes de carboni que no surten, però les notes. Un cop empassat deixa el paladar preparat, i el cap il•lusionat. Veurem com serà quan sigui gran !

Aquest dipòsit fa servir una tapa interna bastant ajustada, i cal posar una “porta hidràulica”, es a dir, un fluid que sigui menys dens que el vi i suri cap a munt. M’havien dit de fer-ho amb oli, però te l’inconvenient de que el darrer tram de vi no el pots aprofitar. També m’havien dit de posar esperit de vi ( densitat 0,8 front els 0,99 del vi ) i te l’avantatge de que si es barreja amb el vi no l’espatlla. L’inconvenient és que és difícil d’aconseguir, i car. Per sort, vaig poder aconseguir un litre i mig, i amb això hauré de fer.

Godelia Mencía 2008

La meva curiositat per descobrir noves zones i nous vins m’ha portat a una bona troballa, que destaco aquí. Es tracta de la D.O. del Bierzo, i en concret un vi negre de criança de la varietat de raïm mencia, que no coneixia.

És un vi amb color vermell i una mica grana a les bores, amb uns aromes afruitats i un petit toc de fusta, que no domina ni apaga els altres aromes. En boca és suau, deixa un toc amorós i un final una mica dolç que obre el paladar, final llarg que no tapa el següent que mengem. Ha estat una bona sorpresa, i te un preu al voltant dels vuit euros que per mi ofereix més del que costa.

Fermentació del most 2011

Tinc ganes de que em surti be i bo el vi. Aquesta verema l’he fet “científica”, es a dir, amb instruments i coneixements de llibres. Sembla molt sofisticat però no ho ha estat tant.

En llibres sobre petites produccions casolanes de vi he llegit que el most acaba convertit en vi quan arriba a una densitat de 990 gr/l . Es a dir, que cal un densímetre que mesuri entre densitats de 1100 i 980 gr/l.

Una altre recomanació d’aquests petits manuals de fer vi és que per evitar que el vi perdi aromes, cal mantenir la temperatura durant la fermentació als voltants dels 23-24 ºC. Els cellers ho fan amb uns circuits interns o externs al dipòsit de fermentació amb líquid refrigerant. Això vol dir que cal un sistema de fred. Donat que ni per casualitat penso invertir en un, ni que sigui petit, he hagut de fer córrer l’enginy. La solució ha estat anar posant al matí una ampolla d’aigua congelada, i a la nit a l’arribar a casa la canvio per una altre ( es a dir, cada 12 hores ).

El primer dia la temperatura del most era 20º i la densitat 1085. Al tercer dia la temperatura va pujar a 23º i la densitat ja estava als 1055, i vaig començar amb les ampolles d’aigua congelada. Al cinquè dia 24º i 1030, al desè 22º i 1000. Al catorzè dia 21º i densitat 993. Ara estic deixant-ho reposar, fins a Sant Martí que el taparé.

M’agradaria que em surti d’una vegada !

En clau de vi

Aquesta setmana tinc dos aspectes a destacar, dins de la meva afició al camp i al vi.

Ha començat la tercera temporada del programa del Canal 33 "En clau de vi". Aquesta nova etapa del programa la volen efocar a partir d'una entrevista amb algú relacionat amb el vi i fora del plató. En el primer programa han entrevistat a la Sara Perez, enòloga destacada del Priorat. El que m'ha agradat és que ens han mostrat el moment de la collita, i arrancar els llevats propis que porten els gotims per a fer la fermentació de la resta de la vinya, amb una prefermentació amb una part de raim en el propi camp. Això ajuda a veure que no tot ha de ser química preparada, i les coses per si soles funcionen, com han anat funcionat des de fa milers d'anys.

La segona cosa que m'ha agradat és que he aprés a veure el programa a internet, en la pàgina de tv3 a la carta. L'enllaç a aquest programa és : http://www.tv3.cat/programa/219482733/En-clau-de-vi

Aquests dos descobriments m'han agradat molt i ho vull compartir

S'incia el vi collita 2011

Avui he posat el most a fermentar. Això és el titular, però la història és més llarga. Aquest any he comprat un dipòsit d'acer inoxidable de 150 litres per a fer la fermentació, i poder tenir-la més controlada. M'ha fet molta, molta il·lusió.

El celler sota l'escala ha ampliat els estris, i quasi ja no hi tinc lloc ( dues botes, un dipòsit i la prestatgeria de sota de les botes i del costat del dipòsit ).
La collita serà el que pugui, però he partit de 75 litres de most. He afegit llevat extra, que he "activat" amb aigua, calor i sucre.

Ara em toca vigilar la fermentació, i que la temperatura no superi els 25 ºC per que no perdi aromes.

Per cert, he fet una fotografia amb flash dins del dipòsit al most, i amb les parets d'inoxidable m'ha quedat sorprenent, aquí la afegeixo.

Ametlles, feina de tardor

Una de les primeres imatges que tinc d’anar a una casa de poble és la del “quarto de les ametlles”. Aquest quarto era un de petit, sense molta llum, on s’escampaven les ametlles esperant que s’assequessin les clofolles de les ametlles.
Quan estaven ja totes les ametlles obertes, es treia a estones perdudes les clofolles, i els avis anaven trencant les ametlles quan no tenien altre feina, de cara a tenir-les a punt per fer panellets.
Aquí hi ha la foto de la collita d’aquest any, amb les que encara han d’acabar d’obrir-se ( alguns m’han dit que si no s’obren vol dir que estan buides ) i la caixa ja a punt per començar la feina de trencar la closca.
Per cert, fa falta una bona pila d’ametlles amb closca per omplir un pot per poder preparar un bon pastís.
Algú sap una altre anècdota sobre collir ametlles ?

Figues i aniversari

Avui és per mi un gran dia. Avui faig 53 anys, i a casa m'han fet una sorpresa molt maca, que m'ha emocionat molt.
Ara al camp és el temps de les figues. Tenim quatre figueres, dues acabades de recuperar ( feixes netejades aquest darrer hivern ) de figues verdes, i dues de les feixes ja treballades, una de figues verdes i l'altre de figues negres. Amb el temps d'aquest any, de figues negres res de res. Mai és un bon any per tot.
Com podeu veure, tinc una bona collita de figues verdes. L'any passat vaig dedicar una bona part a fer figues seques amb licor, però aquest any la meva dona fa altres transformacions.
Avui ja sóc una mica gran, avui faig 53 anys. Quan he arribat a casa he tingut una sorpresa fantàstica, aquest pastís.
La base és de pasta de full, amb melmelada de figues del camp i llesques de figues.

Amb una mica de bon cava, la celebració amb tota la família m'ha omplert de satisfacció, i vull compartir amb tots els bloggeros aquest bon moment.

Avellanes !

Ja he acabat les vacances. Sense fer cap cosa espectacular per enveja de veins, les he gaudit dia a dia. Tornaré als hàbits deixats descansar.

El camp m'ha renyat una mica. La falta de dedicació, i la poca pluja d'agost, ha passat factura. Ara hauré de fer els bons propòstits habituals, i mirar de no oblidar-los.

Ara tocaba recollir avellanes. Pensava que encara tindria per quinze dies d'espera, però les calors han fet caure abans les avellanes, i de nou haig de fer la cursa competint amb els senglars, i veure qui guanya i s'enduu més. La "collita" ha estat bona, i m'imagino que hem tingut uns 40-50 quilos, que per el consum de dues famílies està més que suficient.

Inicialment colliem tot, però el nostre veí de camp ( un "manyo" retirat que en sap un munt, però és peculiar peculiar de debó ) ens va venir a aconsellar-nos de no collir les que estaven enganxades a la pallofa, ja que era el senyal de que estaven buides.

M'ha fet molta il·lusió quan les he vist collides, tot i que hem estat estona i estona, i els ronyons i les cames s'han queixat de les postures que havien d'aguantar. El terra és avall i lluny.

Ara el que em cal fer és buscar bones i gustoses idees de menjar-les. A veure com ho pot fer EL PLAT BLANC

Hem plantat les cebes per a tenir els calçots a l'hivern, però si no es posa a ploure amb una mica de ganes serà molt trist haver-los de regar amb regadora.