Una companya fidel

Us presento la meva companya de vinya d'aquesta setmana santa. Teníem endarrerit el tema de l'herba, i hem passat força estona amb la desbroçadora. Aquesta fotografia pot ser un bon homenatge a aquesta eina tan útil.
Al començament de fer-la servir anava sense cascos per reduir el soroll, però ara m'he decidit a comprar-los i al cap del matí acabo més relaxat.
També hem hagut de podar els ceps, que encara no ho havíem fet. Ara ja comence a sortir el raïm, i aquesta és la primera fotografia del que veritable ment es pot dir raïm.
Per cert, vist que l'any passat ens va anar molt be la plantada de patates, aquest any hem repetit, i el camí que va fent les plantes també pinta molt be. Esperem que els animals ens les respectin !

Fracàs, i a apendre dels errors

Avui he "dit adéu" al vi de la collita del 2010. He fet un tastet, i tenia un inici de gust de vinagre. La única solució per evitar malmetre les botes és llençar tot el vi, ja que en cas contrari sempre que torni a posar vi es farà vinagre.
Galleda a galleda, cap a la pica i a la claveguera. M'ha sabut greu.
El que veig que necessito és cuidar millor el raïm, i tenir més paciència. Crec que un dels errors ha estat collir abans de temps el raïm, per la por a que els senglars el mengessin. A més, aquest estiu passat no ha fer molta calor, i no tenia prou sucre. Això ha donat un vi fluix, que amb més facilitat del compte s'ha tornat vinagre.
Vist des d'un altre punt de vista, sort que no haig de guanyar-me la vida amb el vi !
Cada cop que obro una ampolla de vi, estic aprenent a valorar més la feina que hi ha al darrera, que sovint és una qüestió que es pot traduir a diners, però a vegades no hi ha una bona traducció ( per excés o per defecte ).
No sempre les notícies són bones, i reconèixer els errors és sa. Aviat podré començar a ensenyar el raïm 2001. Els ceps estan treien borrons.

La primavera desperta el camp

Aquesta setmana he passat calor com feia temps no passava. Sembla que l'estiu ha arribat de cop. Els arbres del camp han començat a treure fulles i fruits, i és un esclat de vida, un any més.
Sembla que les ametlles van força be, i alguns ametllers que els donava per morts els he podat a lo bestia, i revifem. Si la cosa segueix així, podrem fer forces panellets i coques.

L'albercoquer també va tenir una bona podada, ja que tenia moltes branques que s'entertolligaven i es molestaven unes a les altres. Ara sembla, amb el permís dels ocells, que també va per bon camí.
Amb l'èxit de les patates l'any passat m'he animat a tornar a plantar-ne, i ara ja comencen a sortir. Caldrà esperar una mica de pluja.
El que va bé per una cosa va malament per un altre. Aquesta calor ha fet sortir herba a dojo, i tinc una gran feinada en passar la desbroçadora per treure l'herba. Acabo rebentat, però content.
Espero que agradin les fotos.

Montsant Acústic 2008 en el restaurant Mercat ( Vilafranca del Penedés )

Aquest cap de setmana he anat a un restaurant que és una passada. Amb una cuina de temporada i de mercat, el Restaurant Mercat està a les golfes del Mercat de la Carn, a la Plaça de l'Oli núm. 1 de Vilafranca del Penedès. La crònica gastronòmica la teniu al blog El Plat Blanc.
Del restaurant que vull aquí destacar un aspecte. A l’hora de la carta de vins, m’han donat dues. La primera és una carta de tota Espanya, i la segona carta és una estrictament de vins catalans, per reivindicar d’una manera diferenciada el que tenim de bo aquí.
Vaig demanar un Montsant, Acústic 2008. Va resultar un excel·lent vi, fresc, rodó, amb una punta de dolçor sense estridències, i un pas de boca equilibrat i suau. Buscant una mica més d’aquest vi he aprés que aquest celler te com filosofia fer bons vins a la manera tradicional, sense excessos tecnològics que permetin apreciar el vi i els gustos de sempre. Aquest vi te una barreja de raïm garnatxa i samsó, provinents de ceps de una bona edat ( 35-60 anys ).
Aquest Acústic em referma que el Montsant és una de les zones vinícoles catalanes que més m’agrada ( relació qualitat/preu ). Anant al senyor Google, aquest m’ha explicat :
La DO Montsant va néixer l’any 2002 integrada pels municipis i cellers que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. Si en el moment del seu naixement, la DO tenia 28 cellers, la xifra supera ara els cinquanta. Gairebé un 70% de la producció embotellada es destina a l’exportació (principalment a Alemanya i els Estats Units). Per el que respecta als seus vins, els més habituals són els negres, elaborats principalment a partir de les varietats tradicionals garnatxa i carinyena, que donen uns vins amb molt cos, equilibrats i aromàtics, i adients per a la criança.

Com a final, aquí poso la foto dels cirers aquest cap de setmana a la vinya. Estan preciosos, i les abelles feien un concert volant entre les flors.

Itàlia, el país més gran productor de vi, Barolo Il Pozzo

He llegit que el vi no sols és una beguda, també és un motiu per conèixer països, tradicions, gustos i maneres de ser. Ara he entrat en el que Itàlia representa en el món del vi. Amb el major consum mundial de vi per habitant, 135 litres/any i persona, ja en l’època dels romans feien les festes a Baco, el deu del vi. Te una gran quantitat de tipus de raïm, i sols es pot parlar dels grans tipus, i de les zones més famoses.
Tenen un sistema de denominacions especial DOC ( DO controlada ), DOCG ( una DOC i a més garantida ) que correspon a les zones de qualitat superior. Les regions més típiques són el Piamonte ( raïm nebbiolo, per als vins barolos que tenen molt bon envelliment ) i la Toscana ( amb el raïm sangiovese, per als vins chianti ).

El nebbiolo és un raïm que proporciona vins que envelleixen molt bé, i en ampolla milloren. Quan són joves, tenen un fort gust a fusta, i amb el temps passen a tons
Els vins Barolo es van originar en la familia dels Falletti, marquesos de Barolo, que van ser els primers en comercialitzar aquest tipus de vi. Ha caigut a les meves mans una ampolla de Barolo Il Pozzo, i d’aquí ha vingut la meva recerca.
El vi presenta un color vermell teula, i te una entrada sense tanins ( gust a fusta ). Al final si que és una mica aspre, però deixa un gust afruitat però no dolç que m’ha agradat molt. El cost d’aquesta ampolla, que no arriba als nou euros, representa per a mí una bona elecció, tot i que els vins d’aquí no desmereixen res, però m’agrada apendre noves coses.

Avui reconec públicament que haig de tenir més paciencia

La inquietud que tinc per fer i investigar coses del món del vi per mi mateix em va portar a intentar fer la meva pròpia collita de “criança”. La collita del 2009 la vaig mantenir en les botes ( sota l’escala, per suposat ! ) fins que va arribar la verema de 2010. Amb el nou most necessitava les botes, i era l’hora de veure i beure el vi de criança. Haig de confessar que tenia una aspro que matava qualsevol altre gust. Sols el podia veure jo, i tan poca quantitat que no tenia ànims de passar-lo a ampolles.
En aquests moments vaig anar a un tast de vins, i a l’enòleg que feia les explicacions li vaig preguntar si era “normal” aquesta amargor ( en aquests moments tenia una barreja de vergonya i curiositat ). La contesta va ser que calia al menys el mateix temps en ampolla que en bota, que el vi era un ser viu que evoluciona, i no es poden saltar passos.
Davant aquesta rotunditat, vaig passar a ampolles el vi, les he deixat ben a sota de l’escala, a madurar s’ha dit !.
Avui , amb aquesta pluja no hi havia res a fer al camp. Rondant per sota l’escala he tingut l’acudit d’obrir una ampolla, per veure com està el vi.
Quina meravella ! L’aspro ha evolucionat a una dolçor que dona un to totalment diferent al vi. Aquest Can10 Criança ( es com el vull anomenar ) és un vi ull de llebre 100 %, veremat al setembre de 2009 i mantingut en bota 12 mesos. Ara te 5 mesos d’ampolla, i segons aquesta teoria de que ha d’estar el mateix temps en l’ampolla que en la bota, encara li queda una mica . Presenta un color cirera fosc, amb un lleuger olor a fusta, pas suau en boca amb un final dolç amb encara alguna reminiscencia d’amargor, però poca.

ESTIC MOLT CONTENT !

FEINES D’HIVERN AL CAMP

Fa dies que no escric res del camp. Una mica ha estat per que no hi vaig tant sovint, però bastant ha estat per que les feines d’hivern al camp no són gaire lluïdes.

He estat acabant de netejar les feixes. La primera neteja va ser espectacular, i la vaig posar en un post el 23 de gener de 2011. Després hi ha hagut la feina de treure les arrels per poder passar el tractor, i cremar i cremar els troncs de avellaner que estan secs. Fa pocs dies em vaig atrevir a podar els ametllers de les feixes recuperades. Feia temps que no es podaven, i he fet una bona tallada, per veure si els arbres revifen i aquest any o el que be puc recuperar-los i que donin forces ametlles.

Ara em toca córrer. Un cop podades les branques i els troncs que no calien, ara s’em tira a sobre el 15 de març, que és la data límit per poder fer foc al camp en la zona que visc. Total, que ara faig de fogainer i haig de donar pressa al tren per no arribar tard al 15 de març ( el que quedi per cremar haurà de quedar-se per l’octubre, quan es pugui tornar a fer foc ).

Enate Cabernet-Merlot, un Somontano interessant

Una de les noves zones de vi que considero intersants és la Denominació d’Origen Somontano. Aquesta es va crear al 1984, està als peus dels Pirineus d’Osca, i està guanyant prestigi dia dia.

El primer vi que vaig tastar d'aquesta zona ara ja fa uns deu anys va ser de la bodega Enate, i sempre he tingut un apreci a aquesta bodega. Avui he obert una ampolla de Enate Cabernet Merlot ( 50-50 ) que vaig trobar amb un preu molt interessant, 6 euros.

Te un color cirera fosc, amb olor de fruita i una mica de fusta. En boca te una entrada equilibrada, i sense acidesa. El final és obert i gustòs.

Considero aquesta bodega aporta grans vins, i en concret aquest que és un vi fácil, que permet acompanyar una gran quantitat de plats, i amb el preu que te és una bona elecció.

Vinya Tarapacà Gran reserva 2009, un gran vi xilé

Uns bons amics han estat aquest primers d’any a Xile, i han tingut un record per les meves aficions. M’han portat aquesta ampolla, que hem compartit en un bon dinar. Un cop oberta l’ampolla, presenta un color vermell tirant a morat, i l’aroma és de fusta de roure i afruitat. En boca te un pas molt equilibrat i suau, i el final és lleugerament dolç i no sembla que tingui gaire grau.

A partir d’aquí he volgut saber més coses, i desxifrar l’etiqueta. El que em representava un misteri era la denominació “Carmenere”, que no sabia que volia dir. El meu amic “google” m’ha aportat aquesta informació :
“Carménère”, varietat originaria de Bordeaux, que es creia extingida després de la fil•loxera, però que als anys 90, es va descobrir a Xile, barrejada amb vinyes de Merlot i els xilens van saber entendre que tenien un producte “seu, únic i diferent” a la resta del món.”.
Ha estat una gran descoberta, molt diferent als tipus de vi que estic acostumat.

Cada cop aquesta ampolla em plantejava reptes nous. De nou a internet, he entrat “tarapacà” i m’ha sortit una esplèndida pàgina web, que recomano www.tarapaca.cl . Aquesta bodega va ser fundada fa uns 135 anys als peus dels Andes, a la vall del Maipo, una gran zona de vinyes de Xile. Us recomano una visita, i jo he pogut veure una altre manera d’enfocar l’apreci a la vinya i al vi, i una bona información dels seus productes, diferent a la que estem acostumats a Catalunya.

L’altre dia, a la contraportada de La Vanguardia, hi havia una entrevista amb una enóloga de Centre Amèrica que deia que el vi no és sols una beguda, és una manera d’interesar-se per la historia, la geografía i la cultura dels pobles. Aquest enfoc l’he entés amb aquesta ampolla de vi.

Bouquet d'Aromes, un bon lloc per apreciar vins i menjars

He fet una bona descoberta, i vull exposar-la. Em van parlar d'un lloc en que feien sesions de maridatges de vi i menjars, i que els cursos estaven molt be. Fins aquí no m'havia captivat l'atenció. El següent, si. També fan dinars en dies feiners amb un estil similars. Això era ja molt diferent.
A la primera oportunitat que vaig tenir, cap a descobrir-ho. El lloc es diu Bouquet d'Aromes, i està en el carrer Loreto 22 ( al costat d'avinguda de Sarrià entre Josep Tarradellas i Diagonal ).

D'entrada hi ha un aparador on s'exposen molts vins, amb uns preus assequibles i amb una recomanació original per cada un. Un cop a dins, hi ha una zona de botiga de vins, i aconsellen molt be en funció de gustos i pressupostos. Al fons hi ha la zona de menjador, poques taules, pot ser sis o set, que també serveixen per els cursets.


Fan menus "dedicats". El primer dia que hi vaig anar era el dia dels formatges. De primer, una amanida amb meló, daus de formatge blau i panses. De segon, una taula de formatges excel·lent, i postres un pastís de formatge amb crema líquida de vainilla.

El segon dia que he anat era el dia del foie. D'entrada una amanida que la anomenen "Divertimento amb foie gras, meló, dolcetes i formatge blau", regat amb una copa de cava Torrents Carbó Brut ( color palla amb bombolles molt fines, jove, equilibrat i que deixa el paladar obert per a menjar ). El segon plat era foie gras i magret d ànec, amb un vi blanc francés Semillon, Château Marquis d Espartignac 2008. Era un vi dolç molt bo, que no amaga el gust del foie,( que era excel·lent ).

La meva conclussió és que és un lloc per dinar en dia feiner amb una molt bona relació qualitat/preu, el servei és agradable, i que a més és un nou ( per mí ) i bon lloc on comprar vi.

Al camp continuo fent les feines d'hivern. Pot ser que m'agafi el "toro", per que estem fent una podada important als arbres ( oliveres, ametllers, i l'abercoquer ). Us deixo una fotografia de les flors de l'abercoquer amb un insecte fent la feina de polinització.