Collita de patates i el champagne Mumm Cordon Rouge

Avui el camp m'ha donat una gran satisfacció. El que va començar com un afegit està resultant també una part important. Avui he collit patates, i després de que l'any passat ho varem fer de manera tímida, aquest any hem plantat més, i aquest és el resultat. L'any passat van ser patates blanques, i aquest any hem plantat vermelles. M'ha fet una il·lusió enorme veure com anaven sortint tantes de terra ! Ara en tenim per una temporada per les dues famílies, la del meu company i mestre i per la meva. Aquestes segur que em sabran a glòria !



Avui hem tingut celebració de Sant Jaume, en Santi ha obert una ampolla de champagne Mumm Cordon Rouge. No l’havia tastat mai, i donat la seva presència en els medis de comunicació ( és bastant notori ) em feia gràcia tastar-lo.
De color groc pàl•lid i amb bombolles fines, d’entrada presenta en boca una mica d’acidesa, que a mi no m’agrada en general en cap vi. Te un cert gust floral, però no destaca en res. És una mica dolç, però no te cap cosa a destacar.
En resum, per a mi és un champagne correcte, però per menys preu tenim un molt molt bon cava català. De totes maneres, si et conviden val la pena beure’l.

Un vi blanc, de raïm muscat

El mon dels vins blancs no és un mon conegut per mi, i sovint m’agraden més els negres. Aquesta setmana tenia un sopar de peix, i he encetat un vi del celler Torre del Veguer, una ampolla de Muscat 2008.

Aquest celler és una bodega de la Denominació d’Origen Penedès, que està a Sant Pere de Ribes. Al 1995 es va refer una antiga propietat, i en la foto es pot veure la part reconstruïda amb una representació del que a l’edat mitja eren les instal•lacions dedicades al vi.

El vi de raïm muscat és un vi molt floral, que obre el paladar amb poca sensació d’alcohol, i el final dolç ajuda a maridar molt be amb peix o marisc. Crec que és una bona opció, i el nivell de preus d’aquests vins, per sota dels nou euros, fan que sigui una bona elecció per combinar amb menjars de peix.

Sumarroca, Santa Creu de Creixà

M’ha arribat aquesta ampolla, i no sabia quan encetar-la. Després de quatre mesos, ha arribat l’hora.
De la gent de Sumarroca he descobert a la xarxa el següent : a primers dels anys 80 ( del segle passat comencen a comprar finques al Penedès, i al 1999 compren una finca del Marquès de Monistril, la més extensa de la D.O. del Penedès ( 403 Ha ) i canvien la denominació a Finca Sumarroca.
També a internet he trobat que és vi Santa Creu de Creixà una barreja ( “coupage”) de raïm cabernet franc ( 35 % ), cabernet sauvignon ( 35 % ), merlot ( 40 % ) i syrah ( 10 % ). Si les matemàtiques no fallen, això no suma 100, suma més. Per tant, algú enganya. Amb aquesta barreja no se quin caràcter ha de tenir el vi, ja que no hi ha res predominant que li doni una personalitat especial i el diferencii.
Oberta l’ampolla, el resultat es correspon amb el que temia. És un vi correcte, però no destaca per res, per res. Tenim un bon vi per veure, ideal per portar de convidat quan no saps quin mejar tindràs, i has de quedar mitjanament be ( amics o coneguts de no gaire compromís ). La part bona és que no arriba als deu euros, i pot ajudar a no despilfarrar si vas a casa d’algú que no tens voluntat de deixar una emprenta com a gran encertador de vins, però no vols passar per incult.

Marques de Griñon, Caliza

Amb ganes de veure i beure coses noves, he comprat un vi de la zona de Castella que per mi és novetat. Es tracta d’una ampolla del vi Caliza, del Marquès de Griñon. Aquest vi és el primer esglaó en la seva producció vinícola, i l’ampolla m’ha costat uns 10 euros.
Es tracta d’un vi elaborat amb syrah i verdot, i ara l’he tastat una mica fresc. Te un color fosc, es molt aromàtic i m’ha deixat un final força equilibrat i mineral. És un bon vi i el preu és adequat, per repetir.

Fruita de primavera

Ara la vinya m’està agraint les estones que li dedico. Les cireres han estat esplèndides, no massa dolces però molt plenes, amb tota l’aigua que ha anat caient.

Els ocells han respectat les parts ( les de dalt dels arbres per ells, les d’abaix per mi ). No em puc queixar.

A finals de la tardor passada estàvem pensant si l’albercoquer estava a les últimes i s’havia fet massa vell, o be si convenia una podada forta a veure si revifava. Varem decidir fer la segona opció, i l’hem encertada. Aquests dies ens està regalant una collita d’albercocs fantàstica, i són molsuts i força dolços.

Aquest pont de tres dies hem guanyat la batalla contra les herbes, però la guerra és llarga, ja veurem qui riu l’últim.

Visita a Genium Celler, de Poboleda ( Priorat )

Aquest cap de setmana he fet una escapada al Priorat. Una de les activitats que volia fer era visitar un celler, però hi ha 90 en actiu. Vaig tenir la sort de que mitjançant uns coneguts he pogut contactar amb un celler petit, professional i que estimen el que fan, i el que fan ho volen fer bé.

La visita a Genium Celler, del petit poble de Poboleda, ha estat una meravella. Aquest celler és el resultat de la il•lusió de sis socis que, després de treballar anys amb la cooperativa del poble, han decidit que volen fer vi d’una manera pròpia.
Les vinyes són dels socis i majoritàriament tenen raïm garnatxa i carinyena, en menor part de merlot, sirà i cabernet sauvignon per als vins negres i Pedro Ximenez per als vins blancs. En un local al darrera de l’església del poble tenen el celler, i tracten amb delicadesa i diferenciació cada un dels vins varietals que elaboren. Fermenten cada tipus de raïm en cubes diferents, fan la criança també per separat per aconseguir l’òptim de maduració, i així arriben al coupage que busquen potenciant el millor de cada raïm.

En la visita he rebut una classe impagable sobre cada un dels vins monovarietals. Des d’una garnatxa dolça, un merlot tancat amb gust de curtit fins que s’obre a l’oxigenar-se, passant per el cabernet que mostra el gust clàssic d’altres contrades que no són el Priorat.

Una de les coses que recordaré és un excel•lent vi rosat que ha desenvolupat. No sabia com s’obtenia el rosat, i es fa amb una fermentació del raïm negre amb la pell fins que te el color que volem, i llavors cal premsar-ho i treure sols el líquid separant la resta de pell, per que no s’enfosqueixi més. Aquest rosat tenia uns aromes de herba, cirera i pruna que era una delícia. Amb 14,5 graus, una punta de fred fa que sigui un vi agradable i que es pot maridar amb molts menjars. Avui hem obert una ampolla amb unes verdures al forn i carn a la planxa, i ha resultat un gran acompanyament, i cap gust dominava sobre els altres, tenint cada un el seu espai.

A primers de juny és un privilegi fer una passejada per aquesta comarca, amb uns ceps cuidats amb molta cura, que juntament amb l’orografia de muntanya que te fan un paisatge que m’ha enamorat.

Una bona manera de tastar whiskyes, Connemare 8 anys

Mitjançant un blocaire vaig tenir coneixement d'una botiga a Barcelona on pots comprar whisky en petites ampolles, Vom Fass. http://www.blogger.com/img/blank.gif. Una tarda que passejava per Barcelona em vaig enrecordar d'aquesta botiga, i vaig treure el cap. Es pot comprar des de 10 cl, a uns preus adequats.

Vaig escollir un whisky irlandès, de la destil·leria Cooney, un 8 anys. Viatjant per internet vaig veure que el embotellat més conegut és el Connemare.
Per al meu gust resulta una proposta curiosa. Sembla que tingui una mica gust de turba, però el que destaco és el gust dolç, un punt de mel, que fa que tingui un record d'un clàssic speyside amb un toc de fumat.
Recomano tastar, al preu que ofereixen, les possibilitats d'aquesta botiga.

Heravi, un Montsant molt recomanable

Aquest Montsant el vaig veure amb un preu prometedor, no arriba als sis euros. Aquesta zona vinícola m’agrada molt, i vull provar vins joves sense que siguin cars. Es tracta d’un vi que barreja raïms de garnatxa, syrah i carinyena. Presenta un color violeta fosc, amb una gran intensitat, que dona un toc final en boa dolç, mostrant que la garnaxa ha estat ben adaptada. L’he tastat amb un punt de frescor, i m’ha resultat molt agradable, una molt bona elecció. És un vi amb tons de fuita dolça que es presenta fàcil de maridar. És un bon consell, i amb una RQP excel•lent.


Per altre banda, el camp ara està espectacular. Les cireres estan en el seu punt, i resulta una meravella collir-ne, ja que a la nit en tens a casa i a la vegada les que em menjo de l’arbre mateix són les millors del mon “mundial”

Casa Bardella, una botiga molt agradable per comprar vi

A casa comprem una revista que es diu CUINA, i que tant la meva dona com jo ens interessen articles ( tot i que diferents ). Jo considero que hi ha una part que m'agrada molt, la de vins. Sovint els articles que hi ha són entenedors, a un nivell senzill que no vol dir sense rigor. Llegint-los aprenc, viatjo, m'il·lusiono, i desperto nous reptes i inquietuds.
Una de les seccions que més m'agrada és la de "Taula de Tast", en que la botiga Casa Bardella exposa novetats de vins amb una explicació senzilla. Algunes vegades havia tastat vins que presentaven, i em van venir ganes de conèixer la botiga.
Aquest cap de setmana he anat ( Entença 64, al costat de la plaça de les arenes darrera de la plaça Espanya ).
Vaig estar molt ben atès per uns dependents joves amb ganes de ajudar i recomanar. Amb la meva elecció de nivell de preus i inquietuds de buscar coses noves, vaig sortir molt content, amb un vi xilè de raïm carmenere ( ja havia fet una entrada anteriorment comentant la sorpresa d'aquest tipus de vi ), un vi del Bierzo jove, i un vi català.
Espero amb interès començar a tastar-los, però la primera part que és comprar vi ja ha estat una estona agradable, i penso tornar-hi. Recomano tant la part de vins de la revista Cuina, com la selecció que fan en la secció de Taula de Tast i com la bona estona que he passat en aquesta botiga, que per mi és una part del que busco en el mon del vi.
A veure si algú coincideix, o si hi ha altres llocs interessants per anar.

Enate reserva especial 2001

Fa uns dies em van arribar un regal, una ampolla de Enate Reserva Especial 2001. Amb aquesta línia la bodega ENATE cada any encarrega a un artista una pintura, la fan servir per l’etiqueta i li donen el seu nom ( Chillida, Tàpies, ….), amb una caixa de cartró individual. Aquesta collita de 2011 era pel pintor aragonés José Beulas.

L’ampolla te una información sobre el vi contingut molt extensa, que és un plaer llegir. Es tracta d’un coupatge de 60 % cabernet Sauvignon i un 40 % Merlot, vinificats per separat, i embotellat al 2003 ( NOU anys a l’ampolla ! )
L’opinió que jo tinc del meu tast és que ha estat un vi amb molt de cos, amb aromes de molta fruita madura, que és excesivamente intens i complex per al meu gust.

El preu que he vist a Internet excessiu ( més de seixanta euros ). Cada vegada més penso que a partir d’un cert valor ( vint euros com a molt molt ), la resta del preu és una decisió de marketing, que no té justificación en el contingut.