Esclat de vida

Entre pluja i petites ullades de sol, el camp es posa en marxa. En aquest petit troc de terra, que està resultant una font de satisfaccions, estic assistint a l'esclat de moltes i variades ganes de créixer.

El motiu inicial de dedicar temps al camp, que no era altre que cuidar els ceps i fer vi, està obrint-me portes que em donen tanta o més satisfacció que la vinya. Tot i això, continua sent el motiu central. Aquí puc ensenyar les primers passos del que serà el "Celler Sota l'Escala 2010".


Si tinc una mica de paciència i sóc capaç de mirar amb atenció, hi ha un veritable mon, que representa un equilibri entre grans i petits, vegetals i animals. Aquí hi ha una nova mostra. Per cert, amb aquesta afició també haig d'aprendre a treure partit a la màquina de fotos digital, i estic prou content dels resultats que obtinc.


Tinc la sort de que el meu company de vinya te ofici amb la feina de cuidar un camp, i també te una empenta que fa engrescar a qualsevol. Amb aquest soci no puc quedar-me en pla conservador, a fer el mateix que l'any passat. Resulta que ens hem engrescat a plantar patates. La vinya és de secà i no disposem d'aigua ni de bassa per emmagatzemar, però amb aquesta primavera això no sembla que sigui un problema. Total, que ja ha germinat les patates que varem plantar i despunten tímidament. Veurem com acaba el tema.