Victorino, un gran negre de la D.O. de Toro

Aquesta setmana he tingut una bona sorpresa. En un dinar de feina hem tastat un vi de la D.O. Toro, i es deia Victorino, com el nom d’una gran ramaderia de braus. Amb aquestes semblances tant podia ser una meravella com un altre exemple de marketing. Han intentat que jo escollís el vi, però he sortit guanyant no fent-ho.

A l’etiqueta posava raim Tinta de Toro, i no tenia cap referència d’aquest tipus. Un cop a internet, sembla que és molt semblant ( o la mateixa ) que a Catalunya en diem garnatxa negre.

Aquest vi ha estat excel•lent pel meu gust. Uns aromes dolços i no gaire més, per que han servit l’ampolla una mica fresqueta, i tampoc és qüestió d’estar molta estona amb el nas dins la copa. En boca te una entrada suau, amb un bon equilibri entre la fruita dolça tipus cirera i la fusta, que no destaca però que es nota. M’ha resultat molt agradable.

Presenta un final que obre molt el paladar, i no m’ha deixat constància del grau alcohòlic que te ( uns 14,5 º ).

M’ha agradat molt, el problema és el preu que te, que després he vist a la xarxa ( uns 35 euros l’ampolla ) però per mi ha estat un gran, gran vi i una excel•lent oportunitat tastar-lo.

Nita, un Priorat que convé tenir en compte

Sovint quan penso en un vi del Priorat també tinc associat un preu car, es a dir, considero que estan molt valorats. Aquesta setmana en un restaurant varem escollir el Nita, que no es disparava de preu. Aquest vi és una barreja de raïm garnatxa, carinyena i syrah.

Presenta un color vermell molt intens, i te una olor molt afruitada. En boca és molt obert, i deixa un paladar obert al que vindrà després ( és a dir, no domina ni tapa el que mengis després ). No te notes de fusta, i deixa un gust molt equilibrat i una mica dolç, provinent de la garnatxa que és el seu principal protagonista. Per a mi ha estat una gran sorpresa, per el que et pot oferir en comparació amb el preu en una bodega ( sobre uns 11 euros ) i disfrutar-ho a casa.

Una cosa que m’ha sorprès molt ha estat que, buscant a internet, molts comentaris sobre aquest vi són calcats uns dels altres ( pot ser hi ha un primer i els altres són els successors). Penso que un dels punts forts d’un blog és donar una opinió personal, i repetir el que altres diuen sense aportar res és pobre.

Per cert, una curiositat d’aquest vi és que el nom ve d’una avantpassada de l’enòloga, que era de cal la Nita.

Aigua i primavera

Per fi la primavera s'ha animat, i després d'un hivern estremadament sec està començant a ploure amb una certa regulatitat. El camp ho necessitava, i amb aquesta aigua, que ha caigut repartida i sense fer mal, els arbres estan brotant i es vesteixen d'un verd nou que és un goig de veure.

Ara ens toca la feina d'escampar fems, que els obtenim de la hípica del costat. Els hem tingut força temps fent pila, i ara ve la feina de repartir-los, i de passar el tractor.

El tractor, es a dir, el tractoret, el teniem en reparació. Entre una cosa i l'altre el mecànic ha trigat molt a acabar-lo. Sembla que era el circuit hidràulic, però s'ha complicat amb feina de cotxes més urgents i tambe amb una visita de lladres al taller, que han netejat els vehicles de bateries i cables de coure. De totes maneres, aquest pont ha sevit per avançar feina endarrerida.

Com que ja tenim una edat, la foto a "penjar" avui és la de la parada a mig matí per fer un café ( visca els termos ). No la fem sempre, però em sembla que ens hi acostumarem ràpid. Qualsevol cosa pot convertir-se en una taula, que ni els millors locals poden superar aquest moment de satisfacció.

Vi blanc Montenovo 2010, D.O. Valdeorras (Galícia)

Aquest vi blanc ve d’una de les quatre DO de Galícia, Valdeorras, i és un vi monovarietal de raïm autòcton Godello. Es tracta d’un vi jove, d’un color groc pàl•lid molt net. Te una olor molt fresca, i en boca presenta una entrada fàcil, i m’ha recordat fruita tipus poma, pera i una mica d’herbes. Obre molt el paladar, i te un final suau en el que no es nota gens l’alcohol. Acidesa perfecte, que sovint és un dels problemes que jo trobo amb els vins blancs.

El preu és d’uns 9 euros, i acompanya donant complicitat però sense eclipsar plats de peix. Ha estat un bon descobriment, i penso tenir-lo en consideració quan torni a veure vins amb aquest tipus de raïm.

Fàbrica de cerveses Moritz a BCN

Tenia interès en visitar l'antiga fàbrica de les cerveses Moritz, que havia llegit en les revistes dominicals que s'havia rehabilitat arquitectònicament i també des de l'òptica de la fabricació de cervesa.
He anat a aquesta fàbrica, a la ronda de Sant Antoni, i he quedat meravellat. El local actual està a mig recuperar. Ara tenen a la planta baixa un bar, i als sòtans han recuperat l'antiga fàbrica de cerveses que sobre el 1860 els Moritz havien creat.
És una restauració "fashion", de la ma de l'arquitecte Jean Nouvel ( famós dins dels "enterats", i ha fet entre altres coses l'edifici Agbar a plaça les Glòries ), i a més d'invertir molts, molts diners, han creat una sèrie d'espais per aconteixements ( passarel·les de moda, reunions, presentacions d'empreses ) a més d'una micro cerveseria on es consumeix la cervesa que es beu en el local.
Varem tastar la cervesa lleugera i l'epidor. En general les vaig trobar més aromàtiques i menys aspres que les embotellades, i es bevien fàcilment. Jo sóc de cerveses fortes, però amb aquest tipus d'elaboració i beguda en el mateix lloc em va donar la sensació de que era una manera diferent de disfrutar d'aquesta beguda i que havia de ser més fàcil d'aconseguir seguidors de la beguda.

Per cert, encara han d'obrir zones de comprar i beure vins i de comprar i menjar pans artesanals.

En resum, segons el meu parer és un molt bon lloc per beure cervesa, i segur que serà un local de moda tant des del punt de vista d'arquitectura com de veure i deixar-se veure entre la gent "pija" de Bcn.

La primavera esclata !

Amb les darreres pluges les plantes comencen a animar-se. Els arbres, que estaven parats i assedegats, ara intenten obrir-se pas amb brots tendres, i l'espectacle és una merevella.

M'he possat dins del cirerer i podia escoltar un concert dels insectes polinitzant les flors. Ha estat impressionant.

Les figueres també broten, però sembla que treuen ja unes figues, que penso que no poden ser les que a finals d'estiu siguin bones per menjar. Suposo que haurà d'haver una segona brotada, però fins ara no m'havia fixat. Hauré de preguntar-ho per saber si estic errat o no.

El meu company Miquel m'ha fet aquesta darrera fotografia podant els brots tendres dels avellaners. És un fidel reflexe de la feina feixuga que cal fer per tal de poder collir els fruits. Per cert, aquesta feina mal feta dona lumbago, en dono fe.

Albarño Terras Gauda O Rosal 2008

Aquesta vegada presento un nou tipus de vi blanc que em faltava, un albariño. Aquests vins no són d’una zona, són d’un tipus de raïm. Aquest està elaborat en un 70 % per raïm albariño, i la resta d’uns tipus anomenats loureire i caiño que no havia sentit mai.

Aquest vi està fet a la vall de O Rosal, a Pontevedra, del riu Miño que te un clima amb temperatures suaus i molta pluja. Pertany a la D.O. Rias Baixas. El disseny de l’etiqueta m’ha agradat, i al celler me l’han recomanat.

És d’un color groc verdós, i en boca es presenta lleuger i amb un petit punt de carbònic, que el fa agradable. Te un cert regust de fruita lleugera, pot ser poma, pot ser no, però amb molt poca acidesa ( que per mi és un dels defectes de bastants vins blancs ).

En resum, m’ha agradat bastant, i el preu ( vora els 10 euros ) fa que sigui una bona elecció tot i que no és un “xollo”.

Cava Brut Gran Reserva Heretat Segura Viudas

Aquest cava és una barreja d’únicament dos de les tres varietats de raïm dels que que sol estar fet un cava. Aquí sols tenim macabeu, que li aporta dolçor i una mica de aromes afruitats ( a mi em recordava la poma i una mica la pruna ), i raïm parellada, que li dona finura en el pas de boca i una bona sensació de frescor.

L’ampolla te una estètica que m’agrada, amb un disseny que te molta presència. L’inconvenient és que acostumo mantenir les ampolles en fresc amb una funda de gel, i amb la seva forma una mica més ample fa de mal fer.

Si haig de fer una síntesi, cava fresc i amb un molt bon pas de boca, que deixa un gust dolç que no vol dir empalagòs. Preu, al voltant d’uns quinze euros, correcte.

La primavera arriba, i la pluja ?

Cada cop els dies s'allarguen, les nits són menys fredes i al mig dia la temperatura puja. Tot sembla que ens acostem a la primavera, i els arbres així ho indiquen. Aquest diumenge un dels ametllers del camp presentava aquest aspecte fantàstic, amb uns colors roses i blancs de les flors que feien companyia al brunzit de les abelles que feien la polinització.


Sembla que la primavera està guanyant el terreny a l'hivern, però jo trobo a faltar la pluja; vindrà aviat ?

991´n Macabevs 2010

Amb la voluntat d’apendre sobre els vins blancs, presento un vi monovarietal de raïm macabeu ( a Castella en diuen Viura ). Aquest raïm és conegut com un dels integrants del nostre conegut cava, però sovint no ho és com a vi blanc.

Aquest vi que comento, el 991’n Macabevs 2010 és un vi elaborat únicament amb aquest tipus de raïm, i la vinya d’on prové està al Montsant, tot i que s’acull a la DO Catalunya ja que surt dels patrons de la DO que li correspondria per geografia.

És un vi jove que te un color groc daurat intens, i que te unes olors que recorden molt a la fruita. D’entrada en boca és una mica melòs, però presenta un final sec. Amb un cert grau alcohòlic per ser blanc ( 13 % ), no es nota gens i recorda bastant al gust d’un cava però “tallat” amb algun ganivet i que manca alguna cosa a un gust conegut.

Per mi és una bona elecció ( no arriba a nou euros ) tot i que no penso aficionar-me, ja que considero que hi ha altres que s’ajusten més al meu gust.