S'incia el vi collita 2011

Avui he posat el most a fermentar. Això és el titular, però la història és més llarga. Aquest any he comprat un dipòsit d'acer inoxidable de 150 litres per a fer la fermentació, i poder tenir-la més controlada. M'ha fet molta, molta il·lusió.

El celler sota l'escala ha ampliat els estris, i quasi ja no hi tinc lloc ( dues botes, un dipòsit i la prestatgeria de sota de les botes i del costat del dipòsit ).
La collita serà el que pugui, però he partit de 75 litres de most. He afegit llevat extra, que he "activat" amb aigua, calor i sucre.

Ara em toca vigilar la fermentació, i que la temperatura no superi els 25 ºC per que no perdi aromes.

Per cert, he fet una fotografia amb flash dins del dipòsit al most, i amb les parets d'inoxidable m'ha quedat sorprenent, aquí la afegeixo.

Ametlles, feina de tardor

Una de les primeres imatges que tinc d’anar a una casa de poble és la del “quarto de les ametlles”. Aquest quarto era un de petit, sense molta llum, on s’escampaven les ametlles esperant que s’assequessin les clofolles de les ametlles.
Quan estaven ja totes les ametlles obertes, es treia a estones perdudes les clofolles, i els avis anaven trencant les ametlles quan no tenien altre feina, de cara a tenir-les a punt per fer panellets.
Aquí hi ha la foto de la collita d’aquest any, amb les que encara han d’acabar d’obrir-se ( alguns m’han dit que si no s’obren vol dir que estan buides ) i la caixa ja a punt per començar la feina de trencar la closca.
Per cert, fa falta una bona pila d’ametlles amb closca per omplir un pot per poder preparar un bon pastís.
Algú sap una altre anècdota sobre collir ametlles ?

Figues i aniversari

Avui és per mi un gran dia. Avui faig 53 anys, i a casa m'han fet una sorpresa molt maca, que m'ha emocionat molt.
Ara al camp és el temps de les figues. Tenim quatre figueres, dues acabades de recuperar ( feixes netejades aquest darrer hivern ) de figues verdes, i dues de les feixes ja treballades, una de figues verdes i l'altre de figues negres. Amb el temps d'aquest any, de figues negres res de res. Mai és un bon any per tot.
Com podeu veure, tinc una bona collita de figues verdes. L'any passat vaig dedicar una bona part a fer figues seques amb licor, però aquest any la meva dona fa altres transformacions.
Avui ja sóc una mica gran, avui faig 53 anys. Quan he arribat a casa he tingut una sorpresa fantàstica, aquest pastís.
La base és de pasta de full, amb melmelada de figues del camp i llesques de figues.

Amb una mica de bon cava, la celebració amb tota la família m'ha omplert de satisfacció, i vull compartir amb tots els bloggeros aquest bon moment.

Avellanes !

Ja he acabat les vacances. Sense fer cap cosa espectacular per enveja de veins, les he gaudit dia a dia. Tornaré als hàbits deixats descansar.

El camp m'ha renyat una mica. La falta de dedicació, i la poca pluja d'agost, ha passat factura. Ara hauré de fer els bons propòstits habituals, i mirar de no oblidar-los.

Ara tocaba recollir avellanes. Pensava que encara tindria per quinze dies d'espera, però les calors han fet caure abans les avellanes, i de nou haig de fer la cursa competint amb els senglars, i veure qui guanya i s'enduu més. La "collita" ha estat bona, i m'imagino que hem tingut uns 40-50 quilos, que per el consum de dues famílies està més que suficient.

Inicialment colliem tot, però el nostre veí de camp ( un "manyo" retirat que en sap un munt, però és peculiar peculiar de debó ) ens va venir a aconsellar-nos de no collir les que estaven enganxades a la pallofa, ja que era el senyal de que estaven buides.

M'ha fet molta il·lusió quan les he vist collides, tot i que hem estat estona i estona, i els ronyons i les cames s'han queixat de les postures que havien d'aguantar. El terra és avall i lluny.

Ara el que em cal fer és buscar bones i gustoses idees de menjar-les. A veure com ho pot fer EL PLAT BLANC

Hem plantat les cebes per a tenir els calçots a l'hivern, però si no es posa a ploure amb una mica de ganes serà molt trist haver-los de regar amb regadora.

Collita de patates i el champagne Mumm Cordon Rouge

Avui el camp m'ha donat una gran satisfacció. El que va començar com un afegit està resultant també una part important. Avui he collit patates, i després de que l'any passat ho varem fer de manera tímida, aquest any hem plantat més, i aquest és el resultat. L'any passat van ser patates blanques, i aquest any hem plantat vermelles. M'ha fet una il·lusió enorme veure com anaven sortint tantes de terra ! Ara en tenim per una temporada per les dues famílies, la del meu company i mestre i per la meva. Aquestes segur que em sabran a glòria !



Avui hem tingut celebració de Sant Jaume, en Santi ha obert una ampolla de champagne Mumm Cordon Rouge. No l’havia tastat mai, i donat la seva presència en els medis de comunicació ( és bastant notori ) em feia gràcia tastar-lo.
De color groc pàl•lid i amb bombolles fines, d’entrada presenta en boca una mica d’acidesa, que a mi no m’agrada en general en cap vi. Te un cert gust floral, però no destaca en res. És una mica dolç, però no te cap cosa a destacar.
En resum, per a mi és un champagne correcte, però per menys preu tenim un molt molt bon cava català. De totes maneres, si et conviden val la pena beure’l.

Un vi blanc, de raïm muscat

El mon dels vins blancs no és un mon conegut per mi, i sovint m’agraden més els negres. Aquesta setmana tenia un sopar de peix, i he encetat un vi del celler Torre del Veguer, una ampolla de Muscat 2008.

Aquest celler és una bodega de la Denominació d’Origen Penedès, que està a Sant Pere de Ribes. Al 1995 es va refer una antiga propietat, i en la foto es pot veure la part reconstruïda amb una representació del que a l’edat mitja eren les instal•lacions dedicades al vi.

El vi de raïm muscat és un vi molt floral, que obre el paladar amb poca sensació d’alcohol, i el final dolç ajuda a maridar molt be amb peix o marisc. Crec que és una bona opció, i el nivell de preus d’aquests vins, per sota dels nou euros, fan que sigui una bona elecció per combinar amb menjars de peix.

Sumarroca, Santa Creu de Creixà

M’ha arribat aquesta ampolla, i no sabia quan encetar-la. Després de quatre mesos, ha arribat l’hora.
De la gent de Sumarroca he descobert a la xarxa el següent : a primers dels anys 80 ( del segle passat comencen a comprar finques al Penedès, i al 1999 compren una finca del Marquès de Monistril, la més extensa de la D.O. del Penedès ( 403 Ha ) i canvien la denominació a Finca Sumarroca.
També a internet he trobat que és vi Santa Creu de Creixà una barreja ( “coupage”) de raïm cabernet franc ( 35 % ), cabernet sauvignon ( 35 % ), merlot ( 40 % ) i syrah ( 10 % ). Si les matemàtiques no fallen, això no suma 100, suma més. Per tant, algú enganya. Amb aquesta barreja no se quin caràcter ha de tenir el vi, ja que no hi ha res predominant que li doni una personalitat especial i el diferencii.
Oberta l’ampolla, el resultat es correspon amb el que temia. És un vi correcte, però no destaca per res, per res. Tenim un bon vi per veure, ideal per portar de convidat quan no saps quin mejar tindràs, i has de quedar mitjanament be ( amics o coneguts de no gaire compromís ). La part bona és que no arriba als deu euros, i pot ajudar a no despilfarrar si vas a casa d’algú que no tens voluntat de deixar una emprenta com a gran encertador de vins, però no vols passar per incult.

Marques de Griñon, Caliza

Amb ganes de veure i beure coses noves, he comprat un vi de la zona de Castella que per mi és novetat. Es tracta d’una ampolla del vi Caliza, del Marquès de Griñon. Aquest vi és el primer esglaó en la seva producció vinícola, i l’ampolla m’ha costat uns 10 euros.
Es tracta d’un vi elaborat amb syrah i verdot, i ara l’he tastat una mica fresc. Te un color fosc, es molt aromàtic i m’ha deixat un final força equilibrat i mineral. És un bon vi i el preu és adequat, per repetir.

Fruita de primavera

Ara la vinya m’està agraint les estones que li dedico. Les cireres han estat esplèndides, no massa dolces però molt plenes, amb tota l’aigua que ha anat caient.

Els ocells han respectat les parts ( les de dalt dels arbres per ells, les d’abaix per mi ). No em puc queixar.

A finals de la tardor passada estàvem pensant si l’albercoquer estava a les últimes i s’havia fet massa vell, o be si convenia una podada forta a veure si revifava. Varem decidir fer la segona opció, i l’hem encertada. Aquests dies ens està regalant una collita d’albercocs fantàstica, i són molsuts i força dolços.

Aquest pont de tres dies hem guanyat la batalla contra les herbes, però la guerra és llarga, ja veurem qui riu l’últim.

Visita a Genium Celler, de Poboleda ( Priorat )

Aquest cap de setmana he fet una escapada al Priorat. Una de les activitats que volia fer era visitar un celler, però hi ha 90 en actiu. Vaig tenir la sort de que mitjançant uns coneguts he pogut contactar amb un celler petit, professional i que estimen el que fan, i el que fan ho volen fer bé.

La visita a Genium Celler, del petit poble de Poboleda, ha estat una meravella. Aquest celler és el resultat de la il•lusió de sis socis que, després de treballar anys amb la cooperativa del poble, han decidit que volen fer vi d’una manera pròpia.
Les vinyes són dels socis i majoritàriament tenen raïm garnatxa i carinyena, en menor part de merlot, sirà i cabernet sauvignon per als vins negres i Pedro Ximenez per als vins blancs. En un local al darrera de l’església del poble tenen el celler, i tracten amb delicadesa i diferenciació cada un dels vins varietals que elaboren. Fermenten cada tipus de raïm en cubes diferents, fan la criança també per separat per aconseguir l’òptim de maduració, i així arriben al coupage que busquen potenciant el millor de cada raïm.

En la visita he rebut una classe impagable sobre cada un dels vins monovarietals. Des d’una garnatxa dolça, un merlot tancat amb gust de curtit fins que s’obre a l’oxigenar-se, passant per el cabernet que mostra el gust clàssic d’altres contrades que no són el Priorat.

Una de les coses que recordaré és un excel•lent vi rosat que ha desenvolupat. No sabia com s’obtenia el rosat, i es fa amb una fermentació del raïm negre amb la pell fins que te el color que volem, i llavors cal premsar-ho i treure sols el líquid separant la resta de pell, per que no s’enfosqueixi més. Aquest rosat tenia uns aromes de herba, cirera i pruna que era una delícia. Amb 14,5 graus, una punta de fred fa que sigui un vi agradable i que es pot maridar amb molts menjars. Avui hem obert una ampolla amb unes verdures al forn i carn a la planxa, i ha resultat un gran acompanyament, i cap gust dominava sobre els altres, tenint cada un el seu espai.

A primers de juny és un privilegi fer una passejada per aquesta comarca, amb uns ceps cuidats amb molta cura, que juntament amb l’orografia de muntanya que te fan un paisatge que m’ha enamorat.