Ha arribat el 11-11-11, i tot i tenir un número dels “cegos”, no puc deixar de treballar ja que no m’ha tocat ( però com a mínim ho he provat ). Ara cal tapar el vi, i amb el nou dipòsit d’inoxidable d’aquest any estava expectant.
He tret una copeta, i podeu veure com està ara aquest futur vi. De moment, per mi, és el millor del mon. Il•lusions a part, te un color morat pàl·lid, una mica tèrbol, i amb un gran aroma a fruites.
En boca és molt lleuger, i te un gust afruitat i picant-però-no picant. Es a dir, com de petites bombolletes de carboni que no surten, però les notes. Un cop empassat deixa el paladar preparat, i el cap il•lusionat. Veurem com serà quan sigui gran !
Aquest dipòsit fa servir una tapa interna bastant ajustada, i cal posar una “porta hidràulica”, es a dir, un fluid que sigui menys dens que el vi i suri cap a munt. M’havien dit de fer-ho amb oli, però te l’inconvenient de que el darrer tram de vi no el pots aprofitar. També m’havien dit de posar esperit de vi ( densitat 0,8 front els 0,99 del vi ) i te l’avantatge de que si es barreja amb el vi no l’espatlla. L’inconvenient és que és difícil d’aconseguir, i car. Per sort, vaig poder aconseguir un litre i mig, i amb això hauré de fer.
Un cop ja tinc l'afició del camp assentada, i donat que sempre consegueixo liar-me amb coses noves, m'apunto a un nou hobby de cap de setmana.
