En un bon camí hi ha una altre cosa essencial, que és la parada a mig camí. Estic aprenent que estar còmode i gaudir del repòs és fantàstic. I per que no falti res, m'he comprat un banc, ara ja sóc un banquer.
Tinc el problema que he aprés a muntat estris d'aquella botiga sueca que tot ho fa amb una clau allen, i aquí va venir la meva perdició. Vaig comprar el banc, i en començar-lo a muntat no em quadraven els forats. Total, tornara-lo a carregar al cotxe, tornar a la botiga-magatzem on el vaig comprar, i dir que no anava bé.
Amb una exquisida amabilitat, em van dir que els hi semblava estrany, per que tots els altres bancs havien anat be. En quan vaig intentar descarregar la taula, el "tècnic" em va dir que havia apretat massa els cargols de les parts que havia muntat. El que havia de fer era descargolar i deixar fluixes les fustes, encarar les potes a la taula, i m'encaixaria !
La meva cara de sorpresa - incredulitat - fer el pagès va ser inigualable. El problema s'arreglava descargolant i afluixant !
Avui he tornat a portar la taula al camp, he afluixat les potes, he encarat les peces i tot ha quadrat.
Ara ja tinc un bon banc, i espero que vinguin moltes carns a la brasa, moltes escarxofes i moltes converses al seu voltant.
Que bé!! Doncs ara ja hi podràs tornar a comprar un armariet i així tindràs un petit rebost d'emergència per posar-hi algun vi dels teus (o algun whisky...)
ResponEliminaA gaudir...
JEJEJEJEJE ,SI HO HAGUESIS DEIXAT REPOSAR I A L'ENDEMA T'HI HAGUESIS POSSAT UN ALTRE COP SEGUR QUE HO HAGUESIS FET BE . Aquestes coses un dia no ho veus clar i a l'endema tot lliga .
ResponEliminauna abraçada
roser