Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

divendres, 15 d’agost de 2014

Fabes, calçots i patates

Les vacances s'acaben. Vindran de noves, però aquestes les trobaré a faltar. Dilluns ja toca deixar els pantalons curts, les sandàlies, els polos sense haver de pensar en quin dia de la setmana estem i recomençar la vida laboral. De totes maneres, sort de tenir feina.

preparant la terra per les faves
Avui he fet una gran plantada. Un cop tornat de estar uns dies fora, el meu assessor agrícola ( l'inigualable Miquel ) em va posar al dia sobre el que calia plantar.

M'estreno en plantar una cosa que em fa molta il·lusió, i que no he fet mai : faves. Són una verdura que m'agrada molt, sobre tot si són ben tendres. Però amb poques menjades en tinc prou. Total, que en la botiga de planter en tenien de faves primerenques. Dit i fet, cap a comprar-ne. En vaig demanar deu plantes, en vaig pagar deu, i en vaig tenir quinze.

plantació en cràters
Un cop amb el planter a les mans, calia decidir on les plantava. Pensant, pensant, el millor lloc va ser a continuació de les actuals mongetes i carabassons. En resum, a preparar la terra. Passar l'aixada per esponjar la terra, tirar fems ( que ja porten un any madurant ), barrejar de nou la terra i els fems, anivellar amb el rastell i llest. He decidit plantar-las en cràters, per millorar la retenció d'aigua i poder-les regar amb regadora. Aquí hi ha la prova del procés, en el que m'ha ajudat en Josep.

els futurs plats de faves a la catalana
el "pasquali" fent una gran feina
Per aconseguir estar totalment rebentats, el millor ha estat no parar, i continuar amb la feixa de sota. Ara tocava plantar patates tardanes, però m'ha costat molt trobar una botiga que en tinguessin. Les habituals ja n'havien acabat les existències, i gràcies a internet i el telèfon m'he estalviat fer un rally per tot el Vallès buscant-ne. Finalment he aconseguit vint quilos, i gràcies al tractoret d'en Miquel la preparació de la feixa ha estat molt més fàcil. Les feixes són tan estretes que el tractor no pot girar, i ha de anar marxa endavant i enrere per anar baixant d'una feixa a l'altre, i al llaurar també marxa endavant i enrere.

Vora quarts de dues, encara teníem capacitat de cansar-nos, i hem decidit fer una mica més de "gimnàs agrari" i hem plantat calçots. Total, únicament quinze quilos de cebes, i ganes de deixar el matí per liquidat.

els calçots, a esperar que s'espiguin, i les patates, darrera tapadetes
He acabat ben cansat, però molt molt content, de la feina feta i dels companys Miquel i Josep. Per a la posteritat, també surten a les fotos.

Ara esperar que plogui, suau i suficientment, i que els animals ens respectin el que tenim plantat,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada