Gràcies als seguidors que m'heu posat missatges, però fins que el propi procés no finalitza no tornes a agafar ganes de escriure de nou.
Aquest any la vinya ha donat una mica de maldecaps. Durant el juliol i l'agost no l'he cuidat gaire, i al tornar de vacances a finals d'agost l'estat dels ceps no era el que m'agrada, i això també m'ha fet refredar-me.
El temps poc calorós ( estic a cinc-cents metres d'alçada ), i les pluges, han portat a un raïm tardà i sense molt sucre. Això m'ha fet considerar que havia de veremar tard, tard. Els meus socis, els senglars, han estat d'acord i han tingut més temps per compartir àpats amb mi ( es a dir, han agafat una part del raïm que hi havia més gran que altres anys ), i em quedava poc ( relativament ) per fer vi.
el dipòsit en plena "producció" |
Han sortit uns 135 litres de most, i a les 10 hores de tenir-lo al dipòsit ja fermentava ( aquí en diuen que "ja bullia" ), sense cap llevat afegit. Del densímetre m'ha sortit uns 11 graus probables d'alcohol. A les primeres 24 hores es va formar una cap d'escuma ( "merda" ?) que la vaig retirar amb una escumadora normal i corrent de cuina.
Estic controlant la temperatura que no passi dels 24 - 26 ºC amb ampolles d'aigua mineral congelada, i la densitat dia a dia fins arribar a que vegi que s'ha acabat la fermentació i tapi el vi.
De moment no hi he posat res més que raïm, i tinc molta curiositat per veure com serà aquest any el vi !
A veure si em trec la mandra i torno a agafar el fil del blog !
Així va "bullint" el most. Quan sigui gran, serà vi ! |
Jo també he fet de les meves amb raïm acabat de collir... però res de vi, aquí ens hem llençat cap a les melmelades ;-) Properament al blog.
ResponEliminaCom m'has preguntat sobre les mogudes gastroblogueres t'explico... a través de De cuina. net http://www.decuina.net/ i de Gastroblocaires www.facebook.com/gastroblocaires?fref=ts
Organitzen un munt de coses, per a mi impossible seguir el seu ritme, però de tant en tant m'hi apunto. I normalment val la pena.
PTNTS
Dolça
heeeeeeiiiiiii Enric , quan de temps sensa publicar , a mi tambe em fa molta mandra i fa mes d'un mes que no publico res , estic enfeinada fent moltes coses .
ResponEliminamolt interesant tot aquest proces del vi , m'agradda que hu expliquis , es fa molt entenedor .
espero que en expliquis el següent pas
roser
Ben retornat al món blocaire... A veure si surt un vi ben bo després de tot el procés...
ResponEliminaUna nova verema! Un nou començar!!
ResponEliminaQuan encara vivia a Catalunya, una de les meves companyes de feina feia la verema a casa i totes esperàvem el dilluns següent quan ens portava el most per tastar-lo: boníssim!!!! :)
Em fa molta il·lusió que des de tan lluny segueixis el blog. Gràcies.
EliminaCom tens el tema de vins i possibles horts ? ( et dona l'oportunitat els pocs mesos de "calor" aquí on estàs ?