Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Un autèntic hort casolà

Avui presento un dels responsables de la meva mandra. El nostre hort casolà !

Una font de feina i satisfacció
Al darrera de casa hi havia dos pins, que des de fa més de vint anys anaven creixent. També creixien els nostres fills, i ara aquest espai individual que compartíem sumats els de 4 cases torna a usar-se per cada un.

Total, que havíem de treure els pins, i un primer pas va ser tallar-los ( tenien més de 10 metres d'alçada ). Motoserra en ma, i amb molta cura, els vaig fer caure i tallar a trocets, i durant dos anys els he cremat a la llar de foc. Un cop ja a punt, "romanços".

Resulta que feliçment els vaig tallar, però les arrels hi eren. Doncs mans a l'obra i a desenterrar, a pic i pala, les arrels. El primer pi, que duia més temps tallar, va costar molt, però el segon, acabat de tallar a la tardor passada, aquest va costar deu i ajuda. Un cop desenterrades les arrels, fàcil ?. Dons tampoc, ja que no passaven per la porta. Següent pas, destral i a fer braços i punteria. Sembla fàcil, però vaig suar moltes samarretes abans no vaig poder treure-les a trossos per les portes de casa.

Següent pas, com delimitar l'hort. Una manera fàcil era anar a qualsevol garden a comprar fustes, però jo sóc una mica "estalviador". Vaig veure que on compro cava hi havien travesses autèntiques de tren sense utilitzar. Vaig demanar permís per endur-me les que necessités, i entre dos i a dures penes les varem m carregar en una furgoneta i les varem poder pujar al pati de darrera de casa.

Un cop les arrels fora, evidentment l'espai deixat s'havia d'omplir. Burro jo, que amb sacs de plàstic per 25 quilos vaig anar al bosc a buscar terra, i la terra està avall i pesa ! Després de tres viatges d'uns quinze sacs, més o menys l'espai estava ja tornat a omplir.

Per la diada de la Mercè vaig aconseguir acabar l'hort, i el següent cap de setmana es vam estrenar comprant planter a un "sindicat", que és com diuen per aquí a les botigues on venen planter i productes fitosanitaris, a més d'eines i altres andròmines.

El resultat el podeu veure, un gran esforç i una immensa satisfacció.

2 comentaris:

  1. Valgam Deu , quina feinada ,i quina paçiencia . El meu home hagues actuat exactament igual que tu , pero jo ja et dic que no . jo hagues tallat els pins pero les arrels s'haurien quedat on eren i si sobresortien ja m'inventeria alguna cosa jejejeje

    roser

    ResponElimina
  2. Quina feinada!!!
    Ara anirem veient l'esforç i el fruit d'aquest esforç!!!

    Referent a la melmelada de raïm... trituro el raïm i el colo, així trec la pell i els pinyols.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina