Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 27 d’octubre de 2013

El futur vi ja ha acabat la fermentació. Ara a descansar

el most-vi abans de tapar
El most ha estat fermentant ( bullint ) durant 21 dies, des del sis d’octubre fins avui, que he decidit que ja havia acabat la fermentació.

Be, he decidit per què també la meva petita ciència així ho indicava. He estat prenent diàriament la temperatura del most, i no ha passat de 22 ºC. Això em pot fer pensar que no s’hauran evaporat els aromes de fruita, i que el vi resultant tindrà un record més important a raïm.
tapat i guardat el fitur vi

El tema de densitats ha tingut una evolució clara. Vaig començar amb una densitat de 1080 grams per litre, que comporta un probable grau alcohòlic d’uns 11 ºC en el futur vi, i al dia 17 havia arribat a una densitat de 995. Els canons diuen que cal esperar a arribar a 990, però algun enòleg pràctic també m’havia dit que als 995 es podia donar per acabat. 

Amb la meva mania de fer les coses be ( pot ser fent-les suficientment be pot haver prou ) he esperat quatre dies més, i el vi s’ha mantingut igual, a la mateixa temperatura i densitat. Total, he decidit donar-ho per bo.

Per tal de fer el tap hidràulic al dipòsit ( es a dir, una barrera líquida menys densa que el vi ) es pot posar be alcohol etílic be oli, ja que tots dos líquids tenen una densitat menor. Els altres anys havia posat l’alcoho, però aquest any no m’ha anat be fer el camí cap al Penedès a aconseguir-ho. Aquest any provo usar oli, i per no malbaratar oli bo d’oliva he posat oli de girasol, que és més neutre en quant a possibles interferències de gust, al final de tot si es barreja una mica. He posat tot un litre. S'ha fet una "gota" gran, però no arribava a tot el dipòsit. He pensat que al posar la tapa flotant ja es redistribuiria, i a més no en tenia més. Ara el most te la tapa interior flotant posada, i la tapa exterior ajustada. Per cert, ho havia una pila de mosques petitíssimes, i suposo que a l'haver tapat tot es moriran per no tenir menjar.

El que em queda ara és esperar, i ja tinc ganes de provar-lo ( i si a més surt bo serà fantàstic ). El meu company de camp es va endur un litre d'aquest most, i per ell estava fantàstic per veure tal qual, una mica fresquet.


El celler sota l'escala a l'octubre de 2013, font de tantes satisfaccions !

4 comentaris:

  1. que be , quina il.lusio , desitjo que surti molt bo , ja ens continuaràs explicant el proces

    roser

    ResponElimina
  2. Sembla que la cosa promet... Fa de bon esperar...

    ResponElimina
  3. Ara a esperar per poder-ne gaudir després.
    Ptnt
    Dolça

    ResponElimina
  4. Ostres, que interssant! T'acabo de trobar, em quedo de seguidora que no em vull perdre res! Desconeixo aquest món, per això vull aprendre'n! bona feina! Sóc la Cinta, del trossets de cuina.

    ResponElimina