Poda en verd

els petits gotims que serà el futur vi

Amb la primavera que ha fet aquest any sóc molt ric ( molt ric en herbes i herbots ! ). Bromes certes a part, ara la feina que havia de fer en la vinya era el que els "savis" han batejat com poda en verd.
Es tracta de treure brots i fulles inútils dels ceps, que poden fer que l'energia de la planta vagi a coses que no són les desitjades, els gotims. Ara els gotims estan petits, i si tota la vitalitat pot anar directament a ells, s'aconsegueix tenir uns fruits millors que si ha de dedicar-se a brots inútils i a fer créixer fulles que estiguin abans.
Aquesta feina, si es fa quan tot just comença a mostrar-se el gotim, és fàcil. Si m'adormo una mica, es a dir, em passa el moment oportú, els brots es fan més forts i costa més trencar-los. A mi m'agrada bastant l'ordre, i dins del que puc procuro mantenir-lo. Per això, les fulles i els brots els recullo en un sac i els porto a un extrem del camp, i no els deixo als peus del cep. Això és una mica més de feina, però m'agrada.

en plena feina, en l'estona de la segona capa

Un manera divertida de veure la mateixa feina és dir que faig la poda de les tres capes. Com que encara no fa molta calor, i que m'agrada començar d'hora la feina al camp, avui he començat vora les vuit del matí, amb tres capes : samarreta, polar prim i polar una mica més gruixut. A la poca estona, abans de les nou, ja el polar extern era fora. Abans de la parada de quarts d'onze per esmorzar, ha sobrat el segon polar, el prim. A final del jornal, que avui havia de ser ( per exigències del guió, a quarts d'una ) la samarreta ja feia nosa, però a aguantar-se i recordar el fred de primera hora.
Avui si que hi ha fotografies de la feina feta, no com al darrer article, ja que les llegendes no tenen fotos ( o les històries si ? )