Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 21 de novembre de 2010

Tast de caves, una passada


Aquesta setmana he anat a un tast de caves, i ha resultat una estona fantástica. Considero important tenir obertes les capacitats d’apendre, i sempre hi ha coses que dona gust conèixer.
A més d’apendre d’un dels vins més representatius de Catalunya, el cava, hi ha una altre cosa que vull destacar. Quan una persona que estima un tema l’explica, i te una capacitat de transmissió d’il•lusions bona, el resultat és una pasada.
He tornat a una cata organitzada per l’Espai Consum de la cadena de supermercats Bon Preu – Esclat ( gratuïta per als que tenen la tarjeta de la cadena ), i a més conduïda per en David Seijas ( veure entrada del 9 de maig de 2010 ). Aquesta persona que estima els vins, i a més en el seu dia lliure de somelier d’El Bulli de Roses, transmet unes ganes en tot el que explica. Gràcies des d’aquí a tots dos, i us ho recomano !
Una de les coses que m’ha agradat d’en David és que la teoría dels caves ( temperatura de servei, tipus de bombolla, … ) està precisament per saltar-se-la. Cada un de nosaltres som prou importants per disfrutar com ens agradi dels caves.
Una primera distinció dels caves respecte els vins escumosos és el mètode d’elaboració. El mètode champanyoise o tradiciona consisteix en fer la segona fermentació del vi blanc per convertir-se en cava en la propia ampolla, i des d’aquest continent ens arriba fins a la nostra copa ( un cop fet el desgorjament i afegit, si cal, el licor d’expedició per ser brut nature, brut, sec, semisec o dolç ). Les ampolles que no mostrin en les seves etiquetes aquest mètode és que fan aquesta segona fermentació fora de l’ampolla, en tines o dipòsits.
Una cosa curiosa que vaig apendre és que la formació de bombolles es fa a partir de les imperfeccions del vidre de la copa, no a partir del tipus de cava o la seva criança. Amb una copa de un vidre perfecte no hi hauria una generació de bombolles. O sigui, que no cal filosofar sobre la quantitat de bombolles, si són continuades, petites, etc.

En aquest tast varem provar quatre caves diferents, i recullo les meves impressions, que són precisament meves i no han de representar res mes que la meva manera d’entendre aquests caves.
El primer que varem tastar va ser el Parxet Brut, fet a Alella ( Tiana ), a partir de raïm macabeo, parellada i pansa blanca. La meva opinió és que es tracta d’un cava molt afruitat, i per al meu gust excesivament àcid. Te un pas de boca suau, i obre la boca afavorint el següent tast.

El segon cava va ser el Recaredo Brut Nature. Aquesta bodega fa bandera de fer “petites” produccions amb el mètode més clàssic possible. Raïm macabeo, xarel•lo i parellada, amb un 5 % de vi envellit en bota de roure abans de fer la segona fermentació. Aquest detall fa que aquest cava tingui un final en boca molt més complexe, i segons el meu gust, molt millor.

El tercer va ser un cava rosat. Per aquest tast vam provar el Anna de Codorniu rosat, amb raïm chardonnay i pinot noir. Per el meu gust, un final àcid i excesivament dolç I es desvirtua totalment el cava. Àcid i dolç pot ser, com per exemple quan ens fan beure un suc de taronja àcid i per “millorar-ho” s’afegeix sucre ( no s’arregla res del problema ).

El quart va ser un champagne francés, per veure la diferencia amb un clàssic. En aquest cas es va tastar un Moet Chandon Brut. Aquest champagne està elaborat amb chardonnay , pinot noir i pinot menier. Per al meu gust, un excel•lent vi champanyoise, amb un pas de boca refrescant, i un final que obre el paladar, llarg, i permet una mica de gust llarg. Tot i ser el champagne més venut del mon, pel mateix preu ( alt ! ), si estem disposats a gastar aquesta quantitat per una ampolla, tenim a Catalunya caves molt, molt millors ( sovint fem l’esforç per una cosa francesa però no estem disposats per una catalana ).
Resumint, amb una mica de preu tenim caves excel•lents a Catalunya, i de la mateixa manera que quan parlem de vins, de caves també hi ha un món, i descubrir-ho és un gran plaer, i més si qui ho transmet ( David Seijas ) és un gran comunic ador i estima la seva professió.

Per fer-ho diferent, aquest post no te fotos dels caves que comento( no en vaig fer en el tast ). A internet hi ha un munt, i amb les referències serà fàcil trobar-les

3 comentaris:

  1. amb el cava no mi trenco el cap, a casa gastem l'Anna Brut de Codorniu i s'em posa molt be en els apets.
    Quan li digui al meu sogre que les bolbolles del cava depenen del vidre de la copa , no s'hu creura. roser

    ResponElimina
  2. Interessant el món dels caves i xampany... Tot i haver-ne tastat un bon ventall és un món que desconec bastant. Molt didàctica aquesta entrada...

    ResponElimina
  3. En parleu tots tan bé d'aquests cursos, tasts, tallers del Bon Preu que feu venir ganes d'agafar el cotxe i fer els quilòmetres cap a Barcelona!!! Llàstima que el sentit comú i moooooolta feina sempre m'acompanyen.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina