Fa cosa d'un parell d'anys vaig tenir un nou directiu a la feina. No sabia molt be com tractar-lo, i sovint els comentaris eren "de compromís". Recordo un dia que, un parell d'hores més tard de l'hora de plegar, ens varem creuar. Per dir alguna cosa, vaig sortir-me amb aquesta : "No hi ha manera d'acabar la feina !". Amb una rialla gran, gran, em va contestar : "No intentis acabar-te la feina, no ho aconseguiràs mai !". De la rialla del moment aquesta frase ha anat quedant-se clavada al meu subconscient, i QUINA VERITAT QUE HI HA DARRERA D'AQUESTES PARAULES. 
Al camp també puc aplicar aquesta frase, aquesta filosofia, aquesta manera d'entendre les coses. A la tardor, sembla que no hi ha feina en un camp de secà. Si vull que a la primavera el tingui millor que l'any anterior, deu n'hi do la feina que cal fer. Ara estem recuperant una, i pot ser dues, feixes que estaven mal cuidades ( es a dir, abandonades ) des de fa uns cinc-set anys. Total, a tallar pins petits, a treure herbots, a passar la desbroçadora, a treure branques mortes d'avellaners, i a podar quatre oliveres per que poguem agafar les olives i no estiguin pels núvols. Tot i això, si no pretenc acabar-me la feina, dona molta satisfacció anar millorant el tros.
Els calçots van marxant molt be, suposo que al febrer podrem disfrutar-los a la taula, ara els disfruto als ronyons.Per acabar, una constància del fidel company de tros, el gos d'en Miquel, el SAM.
La feina no s'acava mai, si un ho vol... parlo per a mi, els caps de setmana em poso a la cuina -la meva pasió- i després amb poso a fer resstauració -mobles- una sortida els caps de setmana, per després fer un blog dedicat al lloc que he anat -apartat dels racons amagats- i enganxar-hi les "fotos"... la feina no s'acava mai... si un ho vol.
ResponEliminaSalutacions¡¡ :-D
La foto del foc que comença a encendre, amb la muntanya de St. Sadurni, al fons, velada pel fum, és preciosa. Poder treballar en un lloc com aquest, amb unes vistes impressionants, fa la feina més lleugera.
ResponEliminaMiquel
Si ja et vaig dir un dia que penques un pilor els caps de setmana, no m'extranya que els ronyons es resenteigin, ves em compte no agafis un lumbago...... Ara quan hu tinguis tot net , polit i curios , tindras un hort bonic i en bones condisions. Salutacions per el teu amic de troç , en SAM. roser
ResponEliminaPerò quin gos més rebonic que tenim! Com trobo a faltar el Sam...
ResponEliminaBona feina Enric! Una abraçada!