Paret de pedra seca

Les vacances són per descansar, o al menys durant l'any així ho penso. Després quan arriba el segon o tercer dia tinc una capacitat de "liar-me" que em sorprèn.

Esllaviçada tal com era

Una de les tasques que tenia pendent, i tenia moltes ganes de fer, era arreglar una esllaviçada de la feixa que anomeno "de les patates" ( per que aquesta primavera hem plantat quinze quilos de patates Red Pontiac i em tret vora 120 kg ).

Al començament de la feixa de sota, just a la girada del camí de baixada, la feixa s'havia esllaviçat i bastant.

Sort que hi ha una pomera ( que de moment està donant unes pomes molt molt àcides, a veure si maduren i s'endolcen ) i una prunera ( prunes com caniques grosses ) que van frenar l'esllaviçada. Aquesta és la vista de com estava el marge.

La primera feina, que és la que s'agafa amb més il·lusió, és treure les verdisses i buidar les pedres i les terres, per poder començar a reconstruir. Però això que és ràpid d'escriure és feixuc feixuc. Un cop deixada la base lliure i uns quaranta-cinquanta centímetres buits, cal anar fent el puzzle però les peces pesen molt, i a mesura que avança la jornada pesen més i més. Sort que he comptat amb l'ajut d'en Josep, que entre broma, cançó de fa uns quants anys, i comentari es fa molt més lleugera la feina.

Tot i això, a les 11 o quarts de 12 ja no podíem dir fava, i era el moment oportú per parar i evitar prendre mal ( començant el jornal a les 8, per evitar la solejada ).

Aquesta darrera foto és l'estat final. Després de tres dies, els meus braços estaven esgotats, la ronyonada bastant tocada, i sort de la pala que fa de bastó. Feina feta, molt content, però cansat.

La primera temporada de l'hort, una gran satisfacció

Com avança !

Amb aquest estiu, que sembla que no arriba, estic disfrutan d'una manera fantàstica de l'hort de darrera de casa. Sovint amb les pluges m'estalvio regar, i l'únic inconvenient és que creien moltes herbes ( he tingut un dia de parada tècnica pel "collons de lumbago", però culpa meva per burro ).

Les tomaqueres estan precioses, però de moment tot verd i no he menjat encara el primer tomàquet, tot i que pel cap baix he comptat que hi ha una trentena.

Les pebroteres comencen a treure fruit, però el més gran ara te uns quatre centímetres ( pebrots de taula, no de fregir ).

Les albergínies estan maques, i n'he collit dues però han anat a un familiar. Ja en vindran més.

Els carabassons ja són incomptables, i en regalo a qui diu que li agraden. El proper any hauré de plantar-ne menys.

M'han regalat una carabassera, però em sembla que creixerà molt i pot ser hauré de trasplantar-la.


En fi, ja veieu que tot són peripècies. I per sumar, la setmana vinent començo vacances, i haig de muntar torns amb fills i coneguts per regar ( i de passada podran aprofitar-se del que vagi madurant ). És molt cansada la vida d'un hortolà !!!! ( és broma, quina delícia quan a la nit mengem el que collim, no és km 0, sols és decàmetre 0 )

Aquí he anat posant unes fotos, per no perdre memòria