Durant la tardor pensava que a les vacances de Nadal podria tenir el camp amb la feina acabada. Quina tonteria ! . M'estic adonant que, o sóc un perfeccionista ( pot ser és veritat ) o que al camp la feina mai s'acaba.
 |
| cremant branques i fulles |
Al camp de Can Deu vull plantar aquest febrer arbres ( fruiters de llavors i de closca ) i per tant haig d'acabar de preparar la terra per abonar-la i passar el tractor. Després de tenir la terra esponjada serà el moment de fer la plantació ( és a dir, decidir què vull, anar a comprar-ho, fer el forat a la terra, plantar-los i protegir-los de les bestioles ). El temps se'm tira a sobre. Però acabaré guanyant jo, encara que hagi de rebaixar objectius.
 |
| les tres feixes actuels des del final |
Aquest dies ha tocat continuar traient arrels, i cremar els arbusts que no estan on em convé ( previ desenterrar-los completament ). Els marges que s'han anat caient en els darrers vint anys sense cuidar han deixat les feixes amb pedres al mig, però de moment les apartaré com pugui i plantaré els arbres.
Amb el post d'avui vull guardar en la memòria les feines de preparació, per que espero que amb els anys no guardi mal record.
Ja tinc la pila de fems de cavall "podrint-se" ( com diuen per aquí, descomposant-se o digerint-se tal com caldria dir-ho ) per que estiguin a punt el mes que ve, i evitar fer servir cap mena de fertilitzant mineral al camp. La fotografia és dels bolets que van sortint de manera espontània. Semblen molt grans, però tot just fan dos centímetres. Aquesta foto m'ha agradat com ha quedat.
La conclusió, una feina feta i una mica la ronyonada tocada.
