Nita, un Priorat que convé tenir en compte

Sovint quan penso en un vi del Priorat també tinc associat un preu car, es a dir, considero que estan molt valorats. Aquesta setmana en un restaurant varem escollir el Nita, que no es disparava de preu. Aquest vi és una barreja de raïm garnatxa, carinyena i syrah.

Presenta un color vermell molt intens, i te una olor molt afruitada. En boca és molt obert, i deixa un paladar obert al que vindrà després ( és a dir, no domina ni tapa el que mengis després ). No te notes de fusta, i deixa un gust molt equilibrat i una mica dolç, provinent de la garnatxa que és el seu principal protagonista. Per a mi ha estat una gran sorpresa, per el que et pot oferir en comparació amb el preu en una bodega ( sobre uns 11 euros ) i disfrutar-ho a casa.

Una cosa que m’ha sorprès molt ha estat que, buscant a internet, molts comentaris sobre aquest vi són calcats uns dels altres ( pot ser hi ha un primer i els altres són els successors). Penso que un dels punts forts d’un blog és donar una opinió personal, i repetir el que altres diuen sense aportar res és pobre.

Per cert, una curiositat d’aquest vi és que el nom ve d’una avantpassada de l’enòloga, que era de cal la Nita.

Aigua i primavera

Per fi la primavera s'ha animat, i després d'un hivern estremadament sec està començant a ploure amb una certa regulatitat. El camp ho necessitava, i amb aquesta aigua, que ha caigut repartida i sense fer mal, els arbres estan brotant i es vesteixen d'un verd nou que és un goig de veure.

Ara ens toca la feina d'escampar fems, que els obtenim de la hípica del costat. Els hem tingut força temps fent pila, i ara ve la feina de repartir-los, i de passar el tractor.

El tractor, es a dir, el tractoret, el teniem en reparació. Entre una cosa i l'altre el mecànic ha trigat molt a acabar-lo. Sembla que era el circuit hidràulic, però s'ha complicat amb feina de cotxes més urgents i tambe amb una visita de lladres al taller, que han netejat els vehicles de bateries i cables de coure. De totes maneres, aquest pont ha sevit per avançar feina endarrerida.

Com que ja tenim una edat, la foto a "penjar" avui és la de la parada a mig matí per fer un café ( visca els termos ). No la fem sempre, però em sembla que ens hi acostumarem ràpid. Qualsevol cosa pot convertir-se en una taula, que ni els millors locals poden superar aquest moment de satisfacció.