Tinc ganes de que em surti be i bo el vi. Aquesta verema l’he fet “científica”, es a dir, amb instruments i coneixements de llibres. Sembla molt sofisticat però no ho ha estat tant. En llibres sobre petites produccions casolanes de vi he llegit que el most acaba convertit en vi quan arriba a una densitat de 990 gr/l . Es a dir, que cal un densímetre que mesuri entre densitats de 1100 i 980 gr/l.
Una altre recomanació d’aquests petits manuals de fer vi és que per evitar que el vi perdi aromes, cal mantenir la temperatura durant la fermentació als voltants dels 23-24 ºC. Els cellers ho fan amb uns circuits interns o externs al dipòsit de fermentació amb líquid refrigerant. Això vol dir que cal un sistema de fred. Donat que ni per casualitat penso invertir en un, ni que sigui petit, he hagut de fer córrer l’enginy. La solució ha estat anar posant al matí una ampolla d’aigua congelada, i a la nit a l’arribar a casa la canvio per una altre ( es a dir, cada 12 hores ).
El primer dia la temperatura del most era 20º i la densitat 1085. Al tercer dia la temperatura va pujar a 23º i la densitat ja estava als 1055, i vaig començar amb les ampolles d’aigua congelada. Al cinquè dia 24º i 1030, al desè 22º i 1000. Al catorzè dia 21º i densitat 993. Ara estic deixant-ho reposar, fins a Sant Martí que el taparé.
M’agradaria que em surti d’una vegada !
