Collita de patates i el champagne Mumm Cordon Rouge

Avui el camp m'ha donat una gran satisfacció. El que va començar com un afegit està resultant també una part important. Avui he collit patates, i després de que l'any passat ho varem fer de manera tímida, aquest any hem plantat més, i aquest és el resultat. L'any passat van ser patates blanques, i aquest any hem plantat vermelles. M'ha fet una il·lusió enorme veure com anaven sortint tantes de terra ! Ara en tenim per una temporada per les dues famílies, la del meu company i mestre i per la meva. Aquestes segur que em sabran a glòria !



Avui hem tingut celebració de Sant Jaume, en Santi ha obert una ampolla de champagne Mumm Cordon Rouge. No l’havia tastat mai, i donat la seva presència en els medis de comunicació ( és bastant notori ) em feia gràcia tastar-lo.
De color groc pàl•lid i amb bombolles fines, d’entrada presenta en boca una mica d’acidesa, que a mi no m’agrada en general en cap vi. Te un cert gust floral, però no destaca en res. És una mica dolç, però no te cap cosa a destacar.
En resum, per a mi és un champagne correcte, però per menys preu tenim un molt molt bon cava català. De totes maneres, si et conviden val la pena beure’l.

Un vi blanc, de raïm muscat

El mon dels vins blancs no és un mon conegut per mi, i sovint m’agraden més els negres. Aquesta setmana tenia un sopar de peix, i he encetat un vi del celler Torre del Veguer, una ampolla de Muscat 2008.

Aquest celler és una bodega de la Denominació d’Origen Penedès, que està a Sant Pere de Ribes. Al 1995 es va refer una antiga propietat, i en la foto es pot veure la part reconstruïda amb una representació del que a l’edat mitja eren les instal•lacions dedicades al vi.

El vi de raïm muscat és un vi molt floral, que obre el paladar amb poca sensació d’alcohol, i el final dolç ajuda a maridar molt be amb peix o marisc. Crec que és una bona opció, i el nivell de preus d’aquests vins, per sota dels nou euros, fan que sigui una bona elecció per combinar amb menjars de peix.

Sumarroca, Santa Creu de Creixà

M’ha arribat aquesta ampolla, i no sabia quan encetar-la. Després de quatre mesos, ha arribat l’hora.
De la gent de Sumarroca he descobert a la xarxa el següent : a primers dels anys 80 ( del segle passat comencen a comprar finques al Penedès, i al 1999 compren una finca del Marquès de Monistril, la més extensa de la D.O. del Penedès ( 403 Ha ) i canvien la denominació a Finca Sumarroca.
També a internet he trobat que és vi Santa Creu de Creixà una barreja ( “coupage”) de raïm cabernet franc ( 35 % ), cabernet sauvignon ( 35 % ), merlot ( 40 % ) i syrah ( 10 % ). Si les matemàtiques no fallen, això no suma 100, suma més. Per tant, algú enganya. Amb aquesta barreja no se quin caràcter ha de tenir el vi, ja que no hi ha res predominant que li doni una personalitat especial i el diferencii.
Oberta l’ampolla, el resultat es correspon amb el que temia. És un vi correcte, però no destaca per res, per res. Tenim un bon vi per veure, ideal per portar de convidat quan no saps quin mejar tindràs, i has de quedar mitjanament be ( amics o coneguts de no gaire compromís ). La part bona és que no arriba als deu euros, i pot ajudar a no despilfarrar si vas a casa d’algú que no tens voluntat de deixar una emprenta com a gran encertador de vins, però no vols passar per incult.

Marques de Griñon, Caliza

Amb ganes de veure i beure coses noves, he comprat un vi de la zona de Castella que per mi és novetat. Es tracta d’una ampolla del vi Caliza, del Marquès de Griñon. Aquest vi és el primer esglaó en la seva producció vinícola, i l’ampolla m’ha costat uns 10 euros.
Es tracta d’un vi elaborat amb syrah i verdot, i ara l’he tastat una mica fresc. Te un color fosc, es molt aromàtic i m’ha deixat un final força equilibrat i mineral. És un bon vi i el preu és adequat, per repetir.