Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 2 de juny del 2013

Poda en verd

els petits gotims que serà el futur vi
Amb la primavera que ha fet aquest any sóc molt ric ( molt ric en herbes i herbots ! ). Bromes certes a part, ara la feina que havia de fer en la vinya era el que els "savis" han batejat com poda en verd.
Es tracta de treure brots i fulles inútils dels ceps, que poden fer que l'energia de la planta vagi a coses que no són les desitjades, els gotims. Ara els gotims estan petits, i si tota la vitalitat pot anar directament a ells, s'aconsegueix tenir uns fruits millors que si ha de dedicar-se a brots inútils i a fer créixer fulles que estiguin abans.
Aquesta feina, si es fa quan tot just comença a mostrar-se el gotim, és fàcil. Si m'adormo una mica, es a dir, em passa el moment oportú, els brots es fan més forts i costa més trencar-los. A mi m'agrada bastant l'ordre, i dins del que puc procuro mantenir-lo. Per això, les fulles i els brots els recullo en un sac i els porto a un extrem del camp, i no els deixo als peus del cep. Això és una mica més de feina, però m'agrada.

en plena feina, en l'estona de la segona capa

Un manera divertida de veure la mateixa feina és dir que faig la poda de les tres capes. Com que encara no fa molta calor, i que m'agrada començar d'hora la feina al camp, avui he començat vora les vuit del matí, amb tres capes : samarreta, polar prim i polar una mica més gruixut. A la poca estona, abans de les nou, ja el polar extern era fora. Abans de la parada de quarts d'onze per esmorzar, ha sobrat el segon polar, el prim. A final del jornal, que avui havia de ser ( per exigències del guió, a quarts d'una ) la samarreta ja feia nosa, però a aguantar-se i recordar el fred de primera hora.
Avui si que hi ha fotografies de la feina feta, no com al darrer article, ja que les llegendes no tenen fotos ( o les històries si ? )

5 comentaris:

  1. jejejeje quina gracia el nom que li has possat " la poda d eles tres capes "" jejeje

    en Jordi tambe está amargat , no paren de sortir males herbes. Ell no vol tirar-hi res per matarles ( fins ara les ha matat passant el moticultor molt seguit) pero al final haura de fer com tots els avis que tenim al voltant , que nomes fant que parlar del "rundum", jejeje em fa gracia, tots els avis li diuen , esclar si tiresis rundum aixo no et pasaria i al final hu tindra de fer.
    ja li dire aixo que fas amb els ceps , perque ell en va plantar 4 per tenir raim , suposo que es deuen seguir les mateixes pautes que per fer vi.

    roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo em resisteixo a posar verí per les plantes; en el pitjor dels casos, faré la feina tard i m'acostumaré a veure un excès d'herbes !
      D'avis que donin consells, tots els pobles estan plens, tots. Si en lloc de consells donessin conills, ens fariem un bon fart de menjar !

      Elimina
  2. Enric on pares , fa mes d'un parell de mesos que no publiques res !!! estas molt enfeinat al nou hort o es que estas de vacances ???

    roser

    ResponElimina
  3. Ei! que hi penses en el post de l'11 de setembre? per a la cadena de blogs?

    L'esperem!!!

    ResponElimina
  4. Bé... he arribat fins aquí seguint la cadena de blogs però ja veig que al final no has fet cap entrada: llàstima! Segur que tens els teus motius i això no treu que trobo el teu blog MOLT interessant! :) Em quedo!
    Salutacions
    Dolors

    ResponElimina