Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dimarts, 28 de maig de 2013

Una bona llegenda

Avui vull explicar una història, que pot semblar una llegenda.

Un conegut de la feina participa en una empresa que te la seva seu a la Rioja. Entre els temes que tenim en comú, i a part dels de feina, a tots dos ens agrada molt menjar be, una bona estona de xerrar, i compartir una bona ampolla de vi.
L'altre dia, tot satisfet, em va trucar dient que havia tornat de La Rioja i ens haviem de veure. Quan vam compartir estovalles, em va explicar aquesta llegenda :
" En una empresa de la que el nom no em vull recordar.... a l'arribar vaig demanar a quin celler podia anar a comprar vi, bo i a un preu correcte. L'encarregat em va fer una mirada de cap a  peus, i em va contestar pausadament : si vols això, ja faré anar a un treballador de la planta. El meu amic va dir que donada la seva posició en l'empresa i vist que era per un tema particular, no considerava convenient que anés un treballador per un tema personal seu. L'encarregat va contestar-li, sense inmutar-se, que si volia el que volia, no podia anar ell a buscar-ho, que havia d'anar una persona d'aquell poble. Amb punt de curiositat important, va dir que ja en parlarien més tard, que de moment no calia si el tema havia d'anar en aquelles condicions.
Passada la jornada, al moment de despedir-se, l'encarregat va portar-li dues caixetes de vi. El meu amic va dir : això no és el que haviem quedat !. L'encarregat va explicar la història del tema
- les bodegues tenen un cupo de producció en funció de la superfície corneada, i si un any els ceps produieixen una mica més, no el poden embotellar. Millor hauria de dir, no el poden embotellar amb la seva DO. El que fan és portar certes quantitats a una altre comunitat autònoma ( que no està a més de trenta quilómetres en cap cas ! ) i que allà l'embotellin sense batejar-lo com la DO en el que va neixer, i tan sols reflectir la província en que ha estat embotellat.
El resultat és un gran vi "cosechero" excel·lent, que te un preu que no arriba als dos euros, i que és un "pata negra" disfraçat de xai".
Vosaltres jutjareu si això és una llegenda o una història, però el vi que jo vaig tastar era magnífic.

5 comentaris:

  1. pues mira quina sort , un molt bon vi , nomes per dos euros , que mes es pot demanar !!!

    roser

    ResponElimina
  2. Això no és una llegenda, sinó un fet habitual i normal. A la comarca on treballo, també hi ha un màxim de producció establerta per hectàrea. Els anys bons, la DO et subministra el nombre d'etiquetes que et corresponen segons la producció autoritzada. Al final, produeixes un petit percentatge de més. Quan se t'acaben les etiquetes de la DO, segueixes envasant, però sense posar-hi cap etiqueta -no posaràs l'etiqueta de la marca sense la etiqueta de la DO-. Aquestes ampolles "anònimes" es venen a baix preu als treballadors de l'empresa i als amics. No cal dir que el producte és el mateix que el de les ampolles "bones". Si no teniu bons contactes, no us molesteu en buscar-les. Ningú no les revèn.
    Gerard Codina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aportar la teva informació al blog. Haig de reconèixer que era un ignorant, i quasi em feia vergonya escriure aquest post. El que em va empenyer és que amb aquest blog vull recollir coses curioses que, si no les escric, les acabaré oblidant. Per cert, en aquesta DO que conèixes, estaria molt be poder participar de les "legendes"

      Elimina
  3. No coneixia pas aquesta curiositat però segur que deu ser veritat... No hi ha res com conèixer els negocis una mica per dintre per trobar aspectes com aquest. Bon article!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta llegenda, que podeu considerar-la segur història. el que em porta a reflexionar és que sovint, quan coneixem de debó les coses, disten bastant del que ens volen fer creure, de la versió oficial.
      Com diuen els castellans, "sabe más el zorro por viejo que por zorro"

      Elimina