Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dimarts, 1 de març de 2011

Vinya Tarapacà Gran reserva 2009, un gran vi xilé


Uns bons amics han estat aquest primers d’any a Xile, i han tingut un record per les meves aficions. M’han portat aquesta ampolla, que hem compartit en un bon dinar. Un cop oberta l’ampolla, presenta un color vermell tirant a morat, i l’aroma és de fusta de roure i afruitat. En boca te un pas molt equilibrat i suau, i el final és lleugerament dolç i no sembla que tingui gaire grau.

A partir d’aquí he volgut saber més coses, i desxifrar l’etiqueta. El que em representava un misteri era la denominació “Carmenere”, que no sabia que volia dir. El meu amic “google” m’ha aportat aquesta informació :
“Carménère”, varietat originaria de Bordeaux, que es creia extingida després de la fil•loxera, però que als anys 90, es va descobrir a Xile, barrejada amb vinyes de Merlot i els xilens van saber entendre que tenien un producte “seu, únic i diferent” a la resta del món.”.
Ha estat una gran descoberta, molt diferent als tipus de vi que estic acostumat.

Cada cop aquesta ampolla em plantejava reptes nous. De nou a internet, he entrat “tarapacà” i m’ha sortit una esplèndida pàgina web, que recomano www.tarapaca.cl . Aquesta bodega va ser fundada fa uns 135 anys als peus dels Andes, a la vall del Maipo, una gran zona de vinyes de Xile. Us recomano una visita, i jo he pogut veure una altre manera d’enfocar l’apreci a la vinya i al vi, i una bona información dels seus productes, diferent a la que estem acostumats a Catalunya.

L’altre dia, a la contraportada de La Vanguardia, hi havia una entrevista amb una enóloga de Centre Amèrica que deia que el vi no és sols una beguda, és una manera d’interesar-se per la historia, la geografía i la cultura dels pobles. Aquest enfoc l’he entés amb aquesta ampolla de vi.

1 comentari:

  1. El vi no se com será, perque no el puc testar , pero la finca deunidó , sobretot el palacete i el pilor de hectareas que tenen . roser

    ResponElimina