Feines d'hivern al camp

Jo em pensava que a l'hivern el camp em deixava sense feina, i era una època que podria fer una mica el mandra, i saltar-me alguns caps de setmana la feina. Doncs no, no i no. A vegades penso que aquest tros de terra és una fantàstica vàlvula de descompressió de la feina professional, a vegades penso que a una persona de "ciutat" com jo no s'ensurtirà de fer segons quines coses, a vegades millor fer en lloc d'analitzar tantes coses, el que és veritat és que quan torno del camp he carregat d'energia per als entrebancs de la setmana.

Aquestes dates, amb l'èxit de l'oli, estem intentant cuidar bé les oliveres de les feixes descuidades. Què vol dir això ? Com a primer pas hem de treure les herbes rivals que lluiten per alimentar-se de l'aliment de la terra, en segon pas hem de podar bé les branques, ( havien crescut tant que quasi no arribem a collir les olives), i en tercer lloc hem de procurar abonar bé la terra.

Amb aquests freds tan intensos que fa, he decidit quedar-me en el primer pas, i eliminar les herbes i mates "dolentes", ja que si el fred entra a les rels i les mata, millor. Sembla dit i fet, però hi ha una feinada. Com exemple, hi ha la primera fotografia. Cal fixar-se molt en l'ametller mort del racó esquerra superior, i l'olivera en primer pla a la dreta al mig de la fotografia, i observar el munt d'herbes i herbotes que hi ha.


La segona fotografia prometo que està feta al mateix lloc, el diumenge quan hem decidit acabar la feina. Com prova, torneu a buscar l'ametller sec i l'olivera, i es pot veure que és la mateixa feixa, abans i després d'una feina de cull...ns, o de campionat ( que queda més fi ).

Aquesta feina no te gaire secret, sols cal unes tisores de podar petites, unes grans, una mica de foc per cremar les branques, i temps ( que es fa mes curt si tens una bona conversa, com em passa amb el meu company de fatigues, en Miquel, que el podeu veure en la darrera fotografia ).

La última satisfacció d'aquesta feina del camp és deixar constància en el blog, que em permet conservar en la memòria i compartir amb els blogcaires els treballs, les reflexions i les satisfaccions.

Fins a la propera.

Per cert, els ametllers estan treient els borrons, i espero que aquest any la gelada no ho espatlli, ja que si ho va fer l'any passat i no em tingut ametlles.