Tast de vins negres

Aquest dilluns vaig poder assistir, de nou, a una de les activitats gastronòmiques que ofereix la cadena Bonpreu, fantàstiques i a més gratuïtes. Donada la meva dèria, vaig fer el tast de vins negres que aquest mes de febrer organitzen ( cada mes un tast diferent ).


Per aquesta activitat sols pots tenir la certesa del tema, però és una sorpresa qui la condueix i quins vins tastes. Vull remarcar que aquesta capacitat de sorpresa també te el seu punt, donat el bon nivell que pogut gaudir.
La sessió va ser conduïda per en Pep Nogué, que és un gran apassionat de la gastronomia en totes les seves facetes, i un comunicador excel•lent que enganxa i te una capacitat d’explicar coses interessants increïble.
Els vins provats han estat dos Montsants i un Priorat, amb un aspecte a destacar, que tenen un preu totalment assequible, ben per sota dels quinze euros.
El primer vi a tastar ha estat el Tina 41, que és una nova creació d’un familiar dels socis de Vall Llac, a Porrera ( Priorat ). Te un color vermell apagat, i una entrada en boca amb uns certs tons aspres però deixa un final que molt obert. Tot i tenir un important grau alcohòlic ( 15 º ), no dona sensació de fort. M’ha semblat correcte, però no és totalment el meu gust.

El segon vi a tastar ha estat el Vessants 2005, del celler de Capafons ( Montsant ). Presenta un color vermell intens i brillant, i te una entrada en boca suau, un cos bastant rodó i un final que va pujant la sensació d’aspror. La sensació final és la d’obrir el paladar, però un pel aspre si cal buscar algun “però”. Preu / qualitat molt molt bo ( menys de deu euros )

El darrer vi ha estat l’Ètim, de la Cooperativa de Falset ( un altre Montsant, doncs ). D’aquest vi cal destacar l’olor important a pell curtida molla quan el treus de l’ampolla, i poc a poc va girant ca a fruites vermelles. Te una entrada en boca suau, poc aspre, i un final molt agradable sense sensació d’alcohol, tot i els seus 14 º que no és poc. Aquesta ampolla és la que està amagada darrera les copes a la primera fotografia.

Haig de dir que he passat una estona molt agradable, que és molt interessant poder compartir afició amb els assistents a un tast, i rebre la il•lusió que transmet el xef, sense restaurant propi, Pep Nogué.


P.D. Tot i que a internet es poden trobar moltes coses del garrotxí Pep Nogué, aquí van quatre pinzellades. En Pep es va formar a l’Escola d’Hostaleria de Girona i poc després va entrar a treballar al Celler de Can Roca, on va estar-hi tretze anys. Nogué és autor dels llibres “La millor cuina d’estiu” i “Menjar per 1 euro” a més de ser el creador de la cervesa Keks