Ha arribat l’oli

En la vinya aquest any la novetat a destacar entre totes ha estat dedicar-nos, i ha valgut la pena, a les oliveres. He comptat que hi ha en total 47 oliveres, que van des de les molt joves fins a una gran. La majoria són joves, pot ser una trentena no tenen un tronc de més de cinc centímetres de diàmetre.

Un dels problemes que tenim amb aquestes oliveres és que feia temps que no es cuidaven, i les branques havien crescut molt amunt i no arribem. L’hivern passat ens varem donar una mica compte, i algunes les poguérem podar ( unes set o vuit ). També hem hagut de treure moltes males herbes que ofegaven els arbres, i feia que l’olivera hagués de lluitar amb altres plantes competint per alimentar-se. La tardor passada varem netejar una feixa, i aquesta tardor hem netejat un altre, i encara ens queden un parell. Tot arribarà.

Per l’octubre varem collir les olives verdes per fer olives de taula ( veure entrada de 24 d'octubre de 2010 ) i ho varem fer de les oliveres de les feixes menys cuidades, i collirem d’uns vuit o deu arbres. La resta, des del Pont de la Puríssima fins el dia de Sant Esteve.

Al començament les collíem una a una, i les posàvem en caixes de fruita, de les que sobren en les parades del mercat els dissabtes ( al migdia passava pel mercat, i demanava de les que llençaven les que tenien malla prou fina per que no passessin les olives ). Després hem millorat la tècnica, i amb unes teles de ràfia al terra ( que el meu company li dona el nom de borrasses ) les fèiem caure, i les passàvem a les caixes de cop, procurant anar treien les fulles que també cauen. Amb aquesta millora hem anat molt més de pressa, però havíem de vigilar no trepitjar cap quan ens movíem cap a treballar altres branques.

Un dels problemes és collir les olives altes. La solució és podar les branques per que no s’enfilin, però per això has d’haver-ho patit. Fèiem servir una escaleta de cuina de dos esglaons, i si encara la branca era molt alta procuràvem torçar-la per arribar. No m’agrada enfilar-me molt ja que em fa respecte una caiguda.

Al final, ha estat un èxit. Hem collit quasi dos-cents quilos d’olives.

Per passar a oli, ens ha sortit molt be la jugada. Ja ho vaig comentar a l'entrada del 12 de desembre de 2010 .L’hi hem portat les olives, i hem obtingut l’oli d’elles ( barrejades amb les olives que ell havia collit, però que també són d’oliveres del nostre poble ). La sort és que hi ha molins que pesen les olives que portes i et donen oli ja fet, però aquest en concret et dona l’oli que ha sortit de les olives que has portat.

Hem tingut un rendiment del 23 % en oli, que és bastant. Això vol dir que eren molt netes, i que estaven en molt bon estat. La feina del molí la cobren en funció dels quilos que portes, i més o menys ens ha sortit a un euro el litre traduït a producte final.

Estic molt content, i m’he engrescat per cuidar millor les oliveres aquesta campanya, procurant podar-les millor i abonar-les, ja que em sembla que fa anys que no reben abono.

Tinc l’oli en una garrafa gran de plàstic, i ara miraré com puc donar un bon acabat. No sé si passar-ho a ampolles de vidre ( en tinc de vi netes i buides ) i haig de rumiar com fer l’etiqueta.

En una entrada posterior ja ensenyaré les fotos del procés que han fet al molí per obtenir l’oli