Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

divendres, 24 de desembre de 2010

Cata de whiskys amb els amics

Fa un temps que tenia ganes de fer partíceps a alguns amics la meva afició als whiskys. Per això vaig decidir organitzar jo mateix un tast, i veure com responien, si era capaç de transmetre una mica aquest món.

Un cop em vaig engrescar, vaig decidir que com a màxim podiem ser cinc. El pas següent va ser trucar i convocar. La resposta va ser molt bona, i tots estaven sorpresos i de seguida deien que perfecte.

Vaig preparar un power point per introduir el món dels whiskys, la seva obtenció, el que és un blended ( es a dir, un whysky de barreges d’altres ), com desxifrar el que vol dir l’etiqueta ( single, pure, straight, blended, grain, … ) i les diferentes zones.

Els whiskys que tenia per tastar van ser :
-Lowlands, un Glenkinchie de 10 anys, que m’agrada molt per la frescor que aporta, i que permet anar introduint molt be el tema de diferents zones
-Speyside : aquí tenia a casa un Glenrothes Select Reserve, que no te anys d’envelliment ja que és precisament una barreja sense la restricció d’anyades mínimes de bota. També vaig obrir un Macallan de 12 anys de bota de roure.
-Islay : Aquí vaig presentar la meva zona predilecta. L’altre dia en un aeroport vaig trovar un Bowmore de 17 anys a un preu molt bo, i també vaig treure un Bunnahabhain de 12 anys, que és una descoberta recent i el considero una merevella, a mig camí entre els islay i els speyside, amb els avantatges de tots dos i que no dona cap gust extrem.
-Per acabar amb la sel•lecció vaig presentar el whiskey americà Blantons, que ja n’he parlat ( entrada del blog del passat 5 de novembre ).

A l’hora indicada, quart menys quart més, van anar arribant els amics, i veure la taula parada amb sis gotets petits de “xupito” ja va ser una sorpresa.
Quan ja erem tots a taula vaig començar ràpid per la presentación, per què tots tenien la vista en les ampolles presents.

Mica en mica varem anar tastant cada un en l’ordre que están posats, i les cares que feien era una delicia. Des d’un que va arribar dient que no seria capaç de distingir res fins a un altre amic que no es creía que, creient que coneixia els whiskys, encara podía apendre tantes coses diferents.
Us puc ben dir que tots varem disfrutar molt, jo el primer. Els meus amics per que van descubrir el ventall de gustos i sensacions que poden donar els whiskys, i jo per que tan sols veure amb quina satisfacció tastaven cada malta i com descobrien tantes coses , era una “gozada”

Va obtener un gran reconiexement els dos maltes extrems, el Glenkinchie per que no coneixien cap Lowland amb la seva frescor i el Islay Bunnahabhain per el gust lleugerament fumat i a la vegada d’un final una mica dolç. També els hi va resultar una sorpresa tastar un whiskey americà amb un nivell alt de qualitat, ja que tan sols coneixien els normals disponibles en discoteques.

1 comentari:

  1. Caram!! Molt bon tast aquest... amb whiskies ben contrastats. Segur que la gent va sortir ben animada i satisfeta.
    Em sorprès que el Bunnahabhain fos molt bén valorat (no perquè no sigui un bon malta, que ho és), en ocasions queda en un segon pla si hi ha algun altre Islay més fumat - tipus Laphroaig, Ardbeg o Lagavulin... Veig que va aguantar molt bé davant un Bowmore.
    Molt interessant tot plegat...

    ResponElimina