Un dels aspectes que encara no havia solucionat era què fer amb les oliveres de les feixes. Primer vaig trobar la solució fent olives de taula, però encara quedaven moltes olives. Si volíem fer oli, havia de solucionar com. Amb el temps que tenim per dedicar al camp, no em podia enredar amb fer l'oli jo mateix. Buscant, vaig trobar una alternativa. Hi ha molins d'oli que accepten olives, i en funció del rendiment que ells diuen et donen oli que ja han fet. Aquesta era una possible solució, però no m'acabava de convèncer.
Per fi vaig trobar una bona sortida. Un conegut del poble te oliveres, i porta les seves olives al molí, i rep el seu oli. Vaig tantejar-li la possibilitat de donar-li les "quatre olives que tenia", i veure si podia afegir-les a les seves, per rebre oli fet amb totes elles. D'una manera molt planera em va acceptar fer-me el favor, i ja tenia doncs la solució.
Dir solució no vol dir tenir-ho solucionat. Amb la dedicació que podem, volem donar, al camp, portem quatre matins collint olives, però arribo a casa molt content. Aquí teniu unes fotos del fet de collir-les, i de com estan ( la foto és de la caixa d'olives més maca, i de moment en portem vuit caixes, tot i que no les hem pesades ).
M'agradaria saber el rendiment en oli de les olives, i tinc entès que és entre quatre i cinc kilos d'oliva per litre d'oli. Ja ho explicaré quan tingui l'oli, que espero que sigui el millor del món ( com a mínim a mi m'ho semblarà ).
Amb la feina que dona collir a mà les olives, penso que ha d'haver sistemes mecanitzats per fer-ho, però si cal fer-ho a ma no m'extranya que sigui car l'oli.
Quina feinada que dona collir olives!! Sort que ha fet bons dies oi? Jo també penso ...que serà ...el millor oli del món!!! Aquest que està enfilat a la escala....és el teu soci? També ...és el millor"soci"...del món!! Je..je...Junts feu un bon equip...oi?Que passis una bona setmana.
ResponEliminaEs ben bé , que "cada loco con su tema" , tu et pases els caps de setmana treballan l'hort com un negre i jo vaig de Fires artesanals venen el que faig amb la meva cunyada per fer 15 euros en tot el dia, pero com et vaig dir un dia "sarna con gusto no pica". T'envejo, tens fruita, calçots,olives macerant, tindras oli, vi, mermelades.... quan hu tinguis tot per ma,ves pensan en la propera inversio : una vaca o una cabra , aixis tindras llet , formatge i iogurt.
ResponEliminaje je , ja t'he buscat feina.
roser
Interessant... ja aniràs explicant com va tot aquest procés de fer oli...
ResponEliminaTinc la sort de que de mica en mica vaig descobrint el que hi ha darrera de productes que estaven davant meu sempre, però no sabia l'esforç que representaven. De totes maneres, el camp em torna molta més satisfacció que l'esforç que hi dedico.
ResponEliminaRoser : ara entenc on va a parar tota la feina que fas, ja que pensava on dimonis la podies tenir ben posada !
Joan : em fa una mica de respecte que l'oli que surti sigui tant fort que no es pugui menjar més que amb torrada, i poc a poc.
Per acabar de estar a la última, i tal com diuen els joves fer coses cool, ara sembla que estigui apuntat a Slow food, amb això del camp ( si hi ha una expressió anglesa segur que és mes actual ).
Gràcies a tots dos per els comentaris que m'aneu fent, m'animen molt.
En tinc una garrafa de primera premsada sense filtrar,mmmm, un regal de la natura per anar degustant ambuna bona llesqueta de pa de pagès, cal dir res més?
ResponEliminaPTNTS
Dolça
hola Enric,no et fasi por que l'oli sigui fort, no el fasis servir por cuinar, nomes per el pa amb tomate i una mica a les amanides.
ResponEliminaFa un mica mes d'un any , tot el que feia hu regalava. La meva cunyada (www.passeig.com) porta les coses que fa a una botiga, pero casi li tripliquen el preu que ella demana. Un dia ens vam liar la manta al cap i vam decidir provar de fer una fira artesanal ,i ara de tant en tant en fem una.Aquest diumenge em fen una i despres parem fins el Maig. De calers res de res,perque entre el que cobren els ajuntaments, els materials, la gasolina,casi no queda res, pero ens hu pasem be i coneixem un pilor de gent maca. Roser
Sotaescala; La cancó de Lluís Llach, Maremar diu; Maremar, doneu-nos pau, però amb el tremp d'olivera... la millor manera, és collir les olives a mà, sense pressa -són molt empipadores de fer-ho així- però si es fan amb aparells de sacsejar les olives enganxades a l'olivera, m'imagino jo a Portaventura a les muntanyes russes abans de començar a treballar.
ResponEliminaSalutacions¡¡
Bones festes i que l'any vinent pugueu gaudir de tots aquests productes de la terra...
ResponElimina