Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Desfer mites del vi : obrir el vi i una bona història de marketing

Aquesta entrada fa temps que la volia fer i cada vegada que m'hi posava era més difícil. Aquesta nit he pensat que ja era hora, i que havia de guanyar-me a mi mateix.
Una de les frases que no entenia era la de "obrir el vi". Quan la sentia, pensava que era obrir l'ampolla, però no era això. Per obrir un vi, o deixar que el vi s'obri, en l'entorn dels que volen descobrir totes les facetes del vi és una altre cosa.
Sovint un vi, per estar dins l'ampolla, es desenvolupa i creix de mica en mica. Quan trèiem el tap i el servim, una gran part dels vins donen ja una gran barreja de sabors, olors i sensacions que a mi ja em costaven molt desxifrar, anar separant uns aspectes dels altres, i anar apreciant-los. Tot i això, sempre em quedava en la memòria algunes frases com " de mica en mica aquest vi desenvolupa tota la seva potència i ...."

Fa uns dies vaig obrir una ampolla d'un vi negre, el Magnòlia de les bodegues Jean Leon. Aquest vi prové de raïm cabernet sauvignon i merlot, i és un bon Penedès. En aquell dinar no vaig acabar l'ampolla, era un bon vi però atapeït, sense destacar per cap atribut per sobre dels altres. Dos dies després vaig recordar que encara en tenia una mica, i vaig servir-me la resta. Aquesta vegada el vi era molt diferent. Tenia una fragància de flors molt agradable, i un sabor dolç sense ser enganxifós, juntament amb uns records finals de fusta que deixen molt bon paladar.
En aquest moment vaig entendre que havia deixat "respirar" aquell vi en l'ampolla, l'havia deixat en contacte amb l'aire per que s'obris, i per fi ja entenia l'expresió "obrir" un vi.
De totes maneres, la utilització d'un decantador molt sovint sembla més una operació teatral que una cosa necessària, ja que per molts vins amb una bona copa ample i beure'l amb tranquilitat i bona companyia hi ha prou.
Respecte a una bona història de marketing vull copiar el que la pròpia bodega ( filial de la casa Torres ) diu dels orígens de Jean Leon. No sé si és cert del tot, però tinc la sensació de que és un molt bon exercici d'imaginació. El que es diu és :

El vi d’autor “Jean León” és la culminació de la vida d’un home, l’apassionant biografia del qual comença l’any 1928. Jean León va néixer a Santander, al nord d’Espanya, i el seu nom verdader era Ceferino Carrión.
Va tenir una infantesa dura i plena d’infortunis. L’any 1941 el tràgic incendi de la ciutat de Santander va reduïr a cendres la casa i les possessions de la família Carrión. Això els va obligar a emigrar a la pròspera ciutat de Barcelona. Malauradament, les desgràcies van continuar i pocs mesos més tard, l’1 de juliol d’aquell mateix any, el pare de Ceferino i el seu germà gran van morir a alta mar quan el vaixell en què treballaven va ser torpedinat per error.
Tanmateix, i malgrat els cops de la vida, el jove Ceferino sempre va somniar amb viatjar i conèixer món. I un matí quan només tenia 19 anys va agafar una petita maleta i gairebé sense diners va emprendre un llarg i difícil viatge que el va portar primer a París i posteriorment a Nova York, de polissó en un vaixell mercant.


Vosaltres podeu opinar, però jo deixo amb un interrogant la veracitat d'aquest començament d'història.

3 comentaris:

  1. carai que interesant aixo de que dos dies despres d'obrir l'empolla , el vi tingui mes bon gust ,que en el moment d'obrir-la. roser

    ResponElimina
  2. En l'edició del Vijazz - a Vilafranca - de fa un parell d'anys vam tastar unes quantes varietats Jean Leon i realment eren fantàstiques...

    ResponElimina
  3. Amb aquest vi és la primera vegada que veig la utilitat dels recipients per airejar el vi. En tinc un a casa, però no havia comprovat per mi mateix ( fora de les representacions teatrals que també hi ha al món del vi ) que un vi airejat millora.
    Estic d'acord que aquest Jean Leon Magnòlia és un bon vi, i que l'estratègia de marketin del fundador de la bodega és una passada.

    ResponElimina