En principi pensava que era una bona manera d'entrar en el camp de les noves tècniques d'internet, i que no podia perdre el tren. Per no convertir-ho en una cosa passatgera vaig intentar que fos una eina útil per dues de les meves aficions. Una de les altres utilitats que perseguia era que fos una mena de dietari per no oblidar les coses, deixar constància del que vaig fent, ja que la memòria sovint "perd" selectivament coses, que en el fons m'agrada conservar.
Per tal de que em resultés més interessant, el vaig voler dedicar al vi. Vaig decidir escriure el que anava fent al camp, que en teoria sols era un camí per arribar a fer el meu propi vi, i conèixer i valorar tots els passos que hi ha darrera d'un bon vi.
El que anat descobrint és que cuidar un tros de terra enganxa. Cada cop que veig que he arribar a obtenir un fruit, m'entra una satisfacció que no es paga amb res. A més, aquest camp em dona moltes coses : ametlles, avellanes, paciència, figues, raïm, m'evita mals humors, albercocs, cireres, calçots, unes bones converses amb en Miquel, el meu company de tros i de moltes més coses, caquis, apedre a valorar les feines del camp dels altres,...
També m'ha ensenyat una altre cosa molt important. Que en la blogesfera hi ha gent molt maca, que amb els seus comentaris al blog, i amb els seus blogs, em permeten sentir-me membre d'una colla de gent que em fan sentir ben acompanyat. Gràcies a tots en aquest primer aniversari, i ja he arribat a dues mil visites ( tot i que hi ha de meves ). Gràcies també a vosaltres
Per afegir una cosa de vi, ensenyo una foto del most del raïm negre. És molt curiós el color "lila bisbe" que te, i es sorprenent pensar que acabarà amb el color robí o negre al final de la seva transformació.
hola Enric, primer de tot per molts anys per l'aniversari del blog. segon , quins pastels que et fa la teva dona , mare de Deu , son un pecat, te una pinta bonisssssiiiiiiimmmmmmaaaaaaa i tercer aquest color rosa del vi es molt bonic, sembla estrany els canvis que a de anar fent el vi peral final tenir el color vermell rubi. roser
ResponEliminaFelicitats per l'aniversari!! Que siguin molts més!!
ResponEliminaQuin color més estrany el del most... No sabia que tenia aquest to...
Jo vaig començar el bloc exactament pel mateix que tu, volia posar-me al dia en informàtica i em va semblar que era una bona manera i ara n'estic encantada d'haver-ho fet. Casualment jo tampoc sóc jove, però tampoc sóc gran... aquesta edat del mig que se'ns demanen moltes coses i les hem d'anar aprenent a mida que "creixem!!!
ResponEliminaFelicitats pel primer aniversari i a fer-ne mooooolts més!
PTNTS
Dolça