Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Premsat del raïm

Per acabar d'adobar la feinada de dissabte, diumenge va tocar premsar el raïm negre i collir el raïm blanc. Aquesta feina dona una satisfacció molt gran també, i a més acabes brut i enganxós de anar traginant el most.
El primer que s'havia de fer era passar el raïm negre, que durant la setmana havíem deixat en fermentació. En aquesta foto es veu una pasteta rosa i difícilment puc imaginar-me, si no ho hagués fet, que acabarà sent vi negre. , per la premsa i posar-lo en la bota, que prèviament havia netejat el dissabte i havia cremat el lluquet corresponen per matar possibles micro organismes no desitjats.

La feina de la premsa és divertida, i cal anar traginant des d'un dipòsit de plàstic que utilitzem cap a la premsa. Aquesta premsa és la de l'anterior amo de la vinya, que ens la han deixat utilitzar mentre ens sigui útil, ja que als familiars no els hi serveix de res.
El que surt del procés amb aquestes premses artesanals és un líquid amb un contingut de llavors que cal passar-lo per un colador abans de posar-lo a la bota. La manera que tenim de fer-ho és molt casolana, i estic pensant si l'any vinent faig un cop de cap i compro un dipòsit d'acer inoxidable per aquest procés de fermentació i dipòsit de les mares del vi. Això podria ser factible si puc eixamplar l'espai sota l'escala.


A mig matí del diumenge varem decidir veremar el raïm blanc, ja que les previsions de pluja de la setmana podien fer que el raïm quedés molt malmès. Dit i fer, varem acabar omplint quatre barriques de 60 litres de raïm, que calculo que farien uns cent quilos en conjunt.
Tenint ja la premsa a punt, el que faltava era el pas previ d'extrujar el raïm. D'una manera o d'altre tothom diu que s'ha de trepitjar, però nosaltres varem comprar una estrujadora l'any passat que ens va molt bé.
Ara ja tenim la feina feta, i cal esperar que els llevats i el temps facin la seva feina, i pugui gaudir d'un vi que sigui de qualitat suficient per mantenir aquesta afició meva de cuidar la vinya. He acabat el cap de setmana ben cansat i satisfet !

2 comentaris:

  1. que wai, fer tot el proces . m'agradat molt de llegir-lo com hu expliques i et crec quan dius que estas cansat, amb el tute que t'has fotut aquest cap de setmana. M'ha fet gracia llegir que si pots ampliar l'espai de sota l'escala ampliaras el "negoci" , a mi em pasa igual , ja em falta espai.......
    ahhhh i jo si que al.lucino amb tot el que estas fent tu , els meus treballets son " pecata minuta "·
    roser

    ResponElimina
  2. Quin cap de setmana més atrafegat qua has passat. Ara ho entenc !!! je,je. Ets tot un professional. Quan podrem provar el vi?

    ResponElimina