Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

divendres, 21 de maig de 2010

Festival de vins a Cadiz

El passat cap de setmana el vaig fer llarg, tant per davant com per darrera, i amb la meva dona varem fer una escapada a Cadis. Entre les meravelles de platges, de postes de sol i de pobles blancs hi encabiríem una visita a unes bodegues, per conèixer com es fan els vins d'aquesta zona.

Una de les marques que sempre recordo és l'associada a una noia rossa dalt d'un cavall, galopant per la platja. Centenario Terry. La visita a la bodega va ser una meravella. Estàvem sols amb la guia, i ens va ensenyar amb molt detall totes les zones, i els estables on sols hi ha cavalls mascles i blancs, increïble.


El sistema de obtenir el vi és molt curiós. Les botes no es tapen, ja que d'una forma natural es crea una capa de llevats que aïlla el vi de l'oxígen, i van fent la criança anòxica però oberta. Aquesta manera de fer es veu en la foto, i s'anomena "velo en flor".

Els vins es classifiquen en quatre grans grups : manzanilla, fino, amontillado i oloroso. La manzanilla és un vi de jerez especial de Sanlucar de Barrameda, de color palla, sec, lleuger i gust una mica amarg. El fino és el mateix tipus, fora d'aquesta població, i amb un gust una mica més amarg que la manzanilla. Tenen uns 15º alcohòlics, i es serveixen fresquets, a uns 7 ºC.

L'amontillado és un fino amb una criança més llarga i alcohol afegit ( que al afegir-se mata la capa de llevats anomenada flor i s'ha d'envellir sense contacte amb l'oxígen ), i l'oloroso és un grau més d'envellit. Tenen uns 17º alcohòlics, i es serveixen menys freds que els anteriors. Tots aquests vins es fan amb raïm de la varietat Palomino.

A més, hi ha un altre tipus de raïm, el Pedro Ximenes, que dona uns vins molt aromàtics, dolços i de color entre grana i fusta.


El sistema d'envelliment del vi de Jerez es l'anomenat de "criaderas" y "soleras", també anomenat de "escalas", un mètode que va perfeccionar el més senzill sistema de "collites" i permet mantenir les característiques de qualitat i envelliment que correspon a cada marca comercialitzada. Per això, cada un dels tipus bàsics del vi de jerez, seleccionats prèviament, es porta a la seva "solera" determinada, formada per botes de roure superposades en escales, on se desenvolupa el sistema de criança. Aquest procés és així : de les botes amb el vi més vell s'extreu de forma periòdica una part del seu volum i es destina a la comercialització i consum.

La quantitat estreta es reposa amb vi del nivell anterior, i així succesivament s'arriba a la criadera més jove, en la que el volum extret es reposa amb vi nou que inicia la seva criança. D'aquesta manera s'aconsegueix una qualitat sempre homogènea, ja que la part de vi afegit a cada bota es barreja amb l'existent, forman un conjunt que envelleix a la vegada.



De tant escriure de finos i manzanillas, ja torno a desitjar una copeta entre els meus dits.

3 comentaris:

  1. M'enrecordo que fa anys tambe vam anar a Andalusia amb el meu home i jo l'unic que prenia era "un manzanilla" pues de tapeo tot el dia , i a mi no m'agrada la cervesa , osigui que finos , i fina acabava. roser

    ResponElimina
  2. Això de fer viatges turísticsgastronòmicsculturals.....fora de temporada os prova molt!!!!

    ResponElimina
  3. Aquests són unes bótes molt apreciades en el món del whisky... Totes les destil·leries volen tenir bótes que han contingut xerès, per això tenen un preu molt alt...

    ResponElimina