Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 24 de maig de 2010

Comença a arribar la collita


Aquests moments del camp són els que recompensen més. La feina feta a l'hivern comença a mostrar els fruits, i cada planta agraïda mostra la seva empenta.

He ocupat el cap de setmana fent de barber de ceps. En tan sols quinze dies han començat a brotar, i per afavorir el desenvolupa ment dels gotims de raïm convé treure les fulles que hi hagin per sota en la verga. D'aquesta manera, la planta no dedica energia seva a fer créixer fulles, i sols convé deixar les que estan per sobre dels gotims. També convé treure els brots que creixen en la part baixa del cep, ja que amb molta probabilitat impedeixen que els raïms de dalt, que no seran menjats pel senglar, creixin be.

Aquesta feina la podem fer per que en tenim pocs, i ho fem per afició. Aquí hi ha les cireres, que en quinze dies espero menjar-ne, i els albercocs, que pot ser una mica més tard.


Tenim una anècdota molt divertida. L'any passat, quan feia poc temps que treballaven el camp, ens va venir a visitar el pagès veí. Aquest és un senyor jubilat aragonès, que tota la seva vida profesional la va fer de jardiner. Ara porta una sèrie de feixes, i també havia festejat la nostra feixa però finalment no va arribar a cap acord amb la mestressa.

Per mostrar que era molt bon pagès, i davant la pobre impressió que feia la nostra vinya, amb cinc anys sense cuidar, ens va dir tot orgullós que ell era un agricultor que anava a "rendimiento". Nosaltres, sense pensar-ho dues vegades, li varem contestar que la nostra feina era a "entretenimiento". Va haver una creuada de cables en el seu cap, i no entenen la broma que li fèiem va canviar ràpidament de tema, i ens va parlar d'una altre cosa.



No tot són éxits. Aquella olivera que vaig trasplantar s'està secant poc a poc. Pot ser que varem esperat massa el bon temps, i segurament haviem d'haver-la bellugat abans, pot ser al començament de febrer. De totes maneres, la figuera que li estava menjant el sol ara està més ufanosa.

1 comentari:

  1. Això de poder cuidar un camp per obtenir-ne uns bons ceps ha de ser molt engrescador...

    ResponElimina