Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dijous, 21 de novembre de 2013

Fem be les coses, el vi en un menú

Darrerament he començat a dinar de tappers, ja que abans tenia tiquets restaurant i amb la "moda" de reduir despeses en les empreses ara ja no en tinc.
Quan porto jo el dinar, la beguda és sempre aigua. Quan per una cosa o un altre ( mandra, falta de temps, reunions imprevistes, ...) vaig a menjar un menú, la beguda sempre és vi.
El que darrerament em passa és que no m'agrada gens els restaurants que cuiden el menjar, les postres, l'ambient, l'amabilitat dels camarers, les ganes de que em senti a gust, però descuiden d'una manera quasi de denúncia oferir un vi suficient com a mínim.
Entenc que en un menú normal ( al voltant dels deu euros ) el vi no ha de ser excel·lent, però hi ha un mínim que no vull renunciar. Hi ha grans bodegues que venen vi a granel ( s'hauria de dir a dojo, però ho trobo molt snob ), i un altre possibilitat és oferir un vi "suficient" i amb una mica d'increment un vi normalment bo. Tan difícil ha de ser cuidar be el que s'ofereix ?
Uf, avui anava de queixa, però en el restaurant d'avui el vi era amb un regust final horrorós, que desmereixia molt la resta de l'àpat.
Fins a la propera !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada