M'agrada veure i tastar coses noves. Dels nostres veins del Roselló he comprat aquesta ampolla de vi biodinàmic, que m'ha sorprés ( negre amb cos i suavitat, fruites vermelles, un punt dolç i molt lleugerament picant, final ample ).
Però el que vull recollir en el post d'avui és el concepte de viticultura biodinàmica. No en sabia res més que un programa que havia vist en el l'espai de TV3 "En clau de vi", i em semblava una mica "fantasmada".
A vegades jo amb els conceptes nous tinc tendència a pensar que són una moda passatgera de dir amb paraules diferents coses que ja sabem, per snobisme. Ara estic veient que val la pena donar una ullada al que significa, per poder després jutjar si em convenç o no.
La viticultura biodinàmica es basa en aprofitar els cicles de la natura en benefici propi ( i no anar contra ells ). Amb els cicles de la lluna podem aprofitar el millor moment per la poda, la collita o les altres feines del celler. Aquest corrent també promou la no utilització de fertiitzants artificials i pesticides, sols substàncies vegetals, animals i minerals naturals. En línia amb aquests plantejaments, sols utlitzen els llevats que el mateix raïm porta, i no volen introduir llevats externs que són estranys al camp i al lloc on ha sortit el raïm, i que li donarà la seva especificitat única.
A mi aquests plantejaments generals em semblen molt be, ja que són partidari d’ajudar al que la natura ja fa, i en aquest sentit en la vinya sols fem servir fems de cavall ( tenim una petita hípica al costat ) i per eliminar l’herba utilitzem la desbroçadora ( cada quan convé i podem ).
A partir d‘aquí la cosa es pot complicar molt. Aquest corrent de la agricultura biodinàmica parteix d’un primer impulsor, el filòsof austríac Rudolf Steiner, hi ha un calendari en que es recomana el moment convenient per a cada activitat de la vinya i el celler. També hi ha pràctiques específiques per abonar, i crear “energies positives” durant una part de l’any per aprofitar en un altre periode. Jo aquests punts de complicació em sonen una mica extranys de moment.
Tot i això, hi ha coses que comparteixo, i que venen de la tradició ( o sabiduria dels vells ), com no podar en lluna nova ( creixent ) ni collir fruits que volguem guardar, o també que en lluna vella ( decreixent ) es bon moment per llaurar, abonar, i collir el que volem assecar amb rapidesa.
Qui diu que el vi no és ciència, coneixement i satisfacció ? Jo cada vegada penso que és tot això i molt més.
hola Enric, mira no se si sera veritat o no , pero jo amb les plantes de casa ( no l'hort, que el porta el meu home) intento podarles amb lluna decreixent i en canvi quan tinc que transplantar o posar plante d'alguna planta sempre amb lluna creixent i la veritat es que tots els esqueixos que planto amb lluna creixent , sempre sempre van per be.
ResponEliminaroser
Com va el vostre hort ? Qué hi teniu plantat ? Teniu que compartir els fruits amb els animals ( ocells, conills, senglars,...) o teniu algun sistema de fer-los fora ?
Elimina