En una setmana de fred de veritat, hem continuat podant les oliveres i cremant les fulles i branques. Havia preguntat a un company quin criteri seguia amb el fred, si podava tot i el fred, o millor esperar al bon temps. La seva resposta, ràpida i clara : quan puc. Això em va alleugerir, ja que de no seguir aquesta màxima la feina s'acumula, i a la llarga queda sense fer.
Per cert, al camp alguns borrons dels ametllers estan començant a treure flor. Em sembla que és molt aviat, però no està a les meves mans endarrerir-ho. Espero que no glaci, ja que en cas contrari adeu ametlles.
quin greu , no et vull desanimar pero , si has vist el telenoticies,a dit que la propera setmana será de les mes fredes del hivern per tant casi segur que algun dia gelara. llastima que no es pot fer res
ResponEliminaroser
Em pregunto què fa, aquest pagès impertorbable, en aquest núbol de fum. Em sembla que deu ser un fumador passiu molt actiu o potser és que li agrada l'aroma embriagadora que es desprén de l'olivera en flames.
ResponEliminaQue bé que ens ho passem encara que la feina ens superi !!!
Miquel
Hi ha hagut molts dies de boira, i de boira gebradora... i ara ens amenacen amb fred siberià.... ai!!! pobres ametlles.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Ala ! quia fumerola! sembla que estigueu a les boires, ja, ja!! ja cal que protegiu els amatllers perquè ve fred de veritat!
ResponEliminaAi ai ai... espero que els del temps s'equivoquin, perquè sinó pobres ametllers...
ResponElimina