Les oliveres que tinc al camp són de la varietat Vera i pensava que era el nom que es donava aquí sense que fos coneguda o famosa. En aquesta pàgina ( www.variedadesdeolivo.com ) que em va ensenyar hi ha una bona descripció de totes les menes. Aquesta Vera en concret és resistent a la sequera ( que aquest any ha anat molt be ) i al fred.
L’esqueix d’olivera és de la varietat Frantoio, que te l’avantatge que es polinitza amb el polen del propi arbre ( les altres oliveres sols es polinitzen amb altres arbres ). És una preciositat, i ja espero veure com creix.
El que m’adono és que quan obres una porta al coneixement, el que trobes a l’interior de l’habitació és fantàstic, i desperta moltes ganes d’apendre a la vegada que em donc compte que no sé res de res.
És molt gratificant quan pots trobar altres persones que comparteixen una afició... Tothom aprèn coses noves...
ResponEliminaquina il.lusio que fa ehhh Enric , d'un esqueix , ara espera que creixi un arbre tan bonic com es l'olivera i veure com creix. Nosaltres hem plantat una figuera per el mateix sistema , també quedem a l'expectativa de veurala creixer
ResponEliminaroser