Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 27 de setembre de 2010

Verema del raïm negre 2010


A mitja setmana vaig anar a la vinya per collir les últimes figues de la temporada. Donant una volta per les feixes, vaig veure que a la feixa del vi negre els gotims més grossos ja estaven menjats. Això el que volia dir era : “alerta perill !!, senglars o ocells, però el temps s’acaba “.

Amb en Miquel, el meu company de vinya i moltes altres aficions, varem decidir que dissabte era la data ineludible per a la verema del vi negre. El vi blanc podia esperar una mica més, ja que els animals quan veuen el raïm blanc el consideren verd i creuen que encara està per madurar. Esperarem uns quinze dies ja que el raïm te poc sucre, està molt aiguat amb aquestes darreres pluges.

A primera hora del matí varem anar a la vinya, i amb cinc barriques ( quatre de seixanta litres i una de trenta ) varem recollir el raïm negre de la feixa de dalt, de la fila de la feixa del mig, i tres o quatre ceps de la feixa de baix. Arribats a la zona de treball de casa d’en Miquel, aquest any ho hem tingut bé. L’estrujadora de raïm que l’any passat varem comprar ha fet perfectament la seva feina, i en poca estona teníem el raïm xafat. La feina una mica lenta ha estat treure la raspa del conjunt de most i pells que teníem en la barrica de 200 litres, regal de l’any passat dels amics de Vilafortuny ( la Clara i en Sergi ).



Per afavorir la fermentació hem posat llevat que varem comprar l’any passat a la botiga del Mon del Cava ( Sant Sadurní ), i que tot l’any he tingut a la nevera, que era on recomanaven tenir-ho per afavorir la conservació. Tot i que el raïm no tenia massa sucre, esperem a veure com sortirà el most. El que ens agradaria és que diumenge que ve premsar-ho i trascolar-ho a les botes. Això implicarà abans haver de buidar les botes i embotellar el vi negre de l’any passat.

M’he passat un dia excel·lent amb la verema, i compensa molt els dies grisos d’anar preparant els ceps, des de la poda passant per les ensulfatades fins arribar a les aclarides per afavorir el creixement dels gotims.

2 comentaris:

  1. que be , quina il.lusio . feliçitats . roser

    ResponElimina
  2. Apa que bé que ho passeu!! Jo ja estic esperant el dia de tastar el vi!! Els porcs senglars són un problema.Aquesta vinya però és molt agraïda.

    ResponElimina