Verema del raïm negre 2010

A mitja setmana vaig anar a la vinya per collir les últimes figues de la temporada. Donant una volta per les feixes, vaig veure que a la feixa del vi negre els gotims més grossos ja estaven menjats. Això el que volia dir era : “alerta perill !!, senglars o ocells, però el temps s’acaba “.

Amb en Miquel, el meu company de vinya i moltes altres aficions, varem decidir que dissabte era la data ineludible per a la verema del vi negre. El vi blanc podia esperar una mica més, ja que els animals quan veuen el raïm blanc el consideren verd i creuen que encara està per madurar. Esperarem uns quinze dies ja que el raïm te poc sucre, està molt aiguat amb aquestes darreres pluges.

A primera hora del matí varem anar a la vinya, i amb cinc barriques ( quatre de seixanta litres i una de trenta ) varem recollir el raïm negre de la feixa de dalt, de la fila de la feixa del mig, i tres o quatre ceps de la feixa de baix. Arribats a la zona de treball de casa d’en Miquel, aquest any ho hem tingut bé. L’estrujadora de raïm que l’any passat varem comprar ha fet perfectament la seva feina, i en poca estona teníem el raïm xafat. La feina una mica lenta ha estat treure la raspa del conjunt de most i pells que teníem en la barrica de 200 litres, regal de l’any passat dels amics de Vilafortuny ( la Clara i en Sergi ).



Per afavorir la fermentació hem posat llevat que varem comprar l’any passat a la botiga del Mon del Cava ( Sant Sadurní ), i que tot l’any he tingut a la nevera, que era on recomanaven tenir-ho per afavorir la conservació. Tot i que el raïm no tenia massa sucre, esperem a veure com sortirà el most. El que ens agradaria és que diumenge que ve premsar-ho i trascolar-ho a les botes. Això implicarà abans haver de buidar les botes i embotellar el vi negre de l’any passat.

M’he passat un dia excel·lent amb la verema, i compensa molt els dies grisos d’anar preparant els ceps, des de la poda passant per les ensulfatades fins arribar a les aclarides per afavorir el creixement dels gotims.