Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 6 de juny del 2010

El retorn dels esforços de l'hivern

Ara arriba un temps en que el camp dona recompenses i requereix un esforç constant. Per una banda, els arbres fruiters tornen l'esforç que hem posat en ells. Una de les visons que em recompensa més és el d'un cirerer carregat de cireres, ben vermelles. Dóna una gran satisfacció anar agafant-ne, tres al cistell i una a la panxa. El meu company d'aventures en el camp em fa veure que cal anar amb celeritat amb les cireres, ja que els ocells també participen en la recollida, i quan decideixen atacar un arbre sembla que hagi passat una banda de lladres, ja que no deixen ni una en tot l'arbre. Aquesta és una de les coses que haig d'aprendre a acceptar com inevitable ( a no ser que vulgui posar una xarxa a tots els arbres, car i complicat ). De moment, procuro anar a mitges amb els ocells. Tenir un cistell ple de cireres com aquest és una sensació genial.

Els ceps continuen el seu camí. Aquest cap de setmana he tingut feina, i de la bona, fent córrer la desbroçadora. Amb les pluges d'aquesta temporada l'herba creix i creix. Nosaltres no volem fer productes químics per evitar que creixi, i el sistema que fem és utilitzar una desbroçadora, però és una feina llarga, i quan acabes quasi has de començar de nou. De totes maneres, és molt gratificant veure i sentir l'olor del camp amb l'herba acabada de tallar.
Quan era l'hora d'anar al camp ha començat a ploure, i he pogut dedicar una mica més de temps a llegir el diari. Quan he arribat al camp, hi havia aquest espectacle dels gotims acabats de formar amb les gotes de pluja a les fulles encara per caure.

Per cert, les oliveres aquest any han florit molt bé, i possiblement tindrem una bona collida, caldrà pensar que en farem ( per suposat, olives de taula ) amb la collita, i si tenim possiblitat de fer-nos oli a partir d'aquestes olives. Temps al temps, però estaria molt bé.

7 comentaris:

  1. Són precioses les fotos !! Sembla que tindreu bona collita d'olives i de raïm però .... en permís dels ocells i dels porcs senglars!!

    ResponElimina
  2. ohhhh enrc quines cireres mes maques , tenen pinta de ser molt bones .
    ahhhh saps que tenim nosaltres a una jardinera grossa , maduixetes de bosc . El meu home,com que surt molt amb bicicleta de montanya, un dia va portar unes quantes mates (( fa tres o cuatre anys))) i cada any recollim un platet , que ens repartim entre tots cuatre . roser

    ResponElimina
  3. Si portes totes aquestes collites a casa....la teva dona ...se les pensara totes...potser tindras per exemple...un bon pastís de cireres!!! oooooo un pastís de raim.....i a la que et descuidis ...et trobaras a taula...un bon pastís d'olivesssss!! adins d'un plat blanc je je.Que tinguis una bona setmaneta.

    ResponElimina
  4. Ah!! Ja no m'en enrecordava....i les patates...com van? De fet ha anat plovent..

    ResponElimina
  5. Aviat també hi hauran figues al camp? Ja tens raó ja ...ara ve el temps de recollir els fruits de la feina feta.

    ResponElimina
  6. Apa quants comentaris eh??? Això dels blogs...es super divertit oi?

    ResponElimina
  7. Veig que això és una multi-activitat, no només vinya sinó també oliveres, fruiters... quina (sana) enveja!!

    ResponElimina