Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 4 d’abril de 2010

Tinc el meu "pongo" !!!!!!!!!!!!!!!!

Fa temps passejava per unes galeries comercials de Barcelona quan vaig veure un cartell que anunciava una exposició de "pongos". Barrinant dins del meu cap què podia ser un pongo, em vaig donar per vençut, no coneixia que dimonis era això. Aquell cartell havia despertat la meva curiositat, hi havien uns bons publicistes darrera.

L'exposició era de totes les coses curioses que arriben a les nostres mans ( regals, records de viatge, coses comprades en rebaixes, herències d'amics/enemics, ... ) que un cop arribats a casa apareix de seguida la frase, "això, on ho poso ?", ( Ésto, ¿ dónde lo pongo ). Vaig riure molt dels curiosos objectes que els organitzadors havien reunit, i les persones del meu voltant tenien la rialla en la cara constantment.

El temps ha passat, però aquesta setmana ha aparescut la memòria d'aquella exposició, d'una manera directa i sense dubte alguna.

Un conegut meu, sabedor de la meva afició a cuidar una vinya per aconseguir la fabricació artesanal d'un vi que sigui bebible, em va trucar tot content. Havia trobat una bota que segur que no havia vist mai cap iguala, i que amb molta il·lusió l'havia netejat i la tenia a punt per donar-me-la. Al preguntar-li com era aquesta bota, va contestar-me tot orgullós que era d'uns trenta litres de capacitat, i de ceràmica.

La meva memòria i les publicacions que he llegit sobre el vi mai m'havien parlat de botes de ceràmica per vi. La curiositat aviat va quedar satisfeta, ja que als pocs dies ens trovàvem i ja tinc a les meves mans aquesta bota de vi, que os ensenyo.

Immediatament, al veure la bota ceràmica, la tapa també ceràmica, i la impossibilitat de que pugui tancar-la hermèticament, m'ha fet exclamar ; JA TINC EL MEU "PONGO".

No se a què la puc dedicar, ja que si intento posar vi és segur que al poc temps el tinc picat. Cal agrair que aquest conegut hagi pensat en mi, però ara tinc un nou punt a resoldre.

Respecte al vi, aquest cap de setmana he provat un vi blanc Jean Leon Chardonnay, que te un gust afruitat sense acideses i amb un cert record de fusta, que ha maridat excel·lentment amb una bona cassola de peix que teníem de plat principal en el dinar de Pasqua.

4 comentaris:

  1. Je je...!!Quína història tot això dels "pongo"...jo a casa en tinc ...per tot arreu de aquests artilugis....el meu marit els col-lecciona i tot!!
    Per cert a més de cassola de peix..acompanyada amb un bon vi....també hi havia mona de postres per casualitat?

    ResponElimina
  2. veus enric quin "pongo " mes bonic que tens !!!
    tens un "pongo" i el problema de que fer amb el "pongo" i que li diras al amic quan et pregunti si t'ha anat be el "pongo". I no es macu aixo !!!!
    la solucio la tens ben aprop , en el comentari anterior diu que el seu marit fa coleccio.....
    roser

    ResponElimina
  3. enric pasa per el meu blog i mira la columna de la dreta , despres del perfil meu , aviam que et sembla el que he posat

    ResponElimina
  4. Hola, Les botes de ceràmica en principi són per al licor. No obstant jo amb una tapa com aquesta no n'he vist mai.
    Salut

    ResponElimina