Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 22 de març de 2010

Preparant la terra


Sembla que l'hivern ja ha passat a millor vida. Les temperatures poc a poc van pujant, però el sol no es decideix a brillar amb força. Personalment no tinc pressa en que arribi la calor. Per una banda em trobo més actiu amb una mica de fresca, i per altra banda calor és sinònim d'estiu i acaben arribant les vacances. Les primeres, les de Setmana Santa.

En aquesta foto es pot veure les flors dels ametllers, i si s'augmenta clicant dues vegades en la imatge es pot veure una abella que fa la seva feina de polinitzar.

Tenia la por de que els freds haguessin malmès la floració, però em sembla que les flors "cremades" pel fred no arriben al deu per cent. El temps, savi, ho acabarà dient.

Aquest cap de setmana ja he començat la poda d'una manera seria. El primer dia vaig podar una filera de ceps emparrats que l'any passat ja els havíem treballat bé. La feina va estar ràpida, i el resultat gratificant.

Una segona filera de ceps eren sense emparrar i en estrella. Un dels molts savis que passen pel camí del costat de la vinya em va aconsellar que els hi deixes sols tres o quatre brots. Per provar ho he fet així, i a més per evitar que al setembre aquests ceps siguin el berenar dels senglars he deixat sols les branques que anàvem més cap a munt, i he anat tallant les que sortien o lateralment o cap a baix.

Per seguir, amb la feixa de raïm negre, he fet la mateixa operació dels ceps en estrella sense emparrar, i degut a que encara teníem les piles de fems per escampar he fet gimnàs amb la forca, quedant ja escampats a punt de passar el tractor.

El segon dia del cap de setmana ens varem dedicar a podar pressegués i pruneres, i a passar el tractor per la meitat de les feixes. Cap al final, en la zona dels avellaners, varem tenir avaria mecànica. Una part de l'eina del tractor es va trencar, i així aquesta part va quedar a mitges, per força.

Si haig de resumir, aquest cap de setmana ha tocat fer feines gratificants i ja tenia ganes de fer-les. Cada cop el camp està més bonic.

4 comentaris:

  1. holaaaaaaaa ,he clicat la i sí, he vist la abella.
    Escolta com hu has fet per canviar l'aparença del blog, queda molt be aixis gros.Digam on tinc que anar, i faria unes proves per veure si a al meu blog quedaria be.gracies. roser

    ResponElimina
  2. heyyyy Enric,gracies per dir-me con fer-ho,avui estic a la feina i no puc fer res, pero dema si tinc una estona mirare si em queda be tal com el tens tu. A mi tambe em sembla que les columnes son massa estretes i no hi quep casi res.
    La veritat es que sí que tinc força temps per fer les coses que m'agraden, tinc una feina que em deixa força temps lliure i a mes a mes com que soc un cul inquiet,tampoc estic mai sensa fer res.A les nits despres de sopar m'envaig a sota l'escala,enxego la tele i trico trico , vaig cosetes. Tinc 7 nines mes, totes diferents,que m'han donat feina,pero estic contenta del resultat,ja les anire penjant. Vale enric una abraçada. Roser

    ResponElimina
  3. M'agarada molt aqauest format de blog. T'ha quedat molt bé. Ja m'explicaràs com ho has fet

    ResponElimina
  4. enric paset per el meu blog, l'he canviat, mira com el veus , no se si els colors me lliguan gaire. roser

    ResponElimina