A primers de febrer, vaig estar treballant a la vinya podant els avellaners que hi havien, i cremant els branquillons. Em vaig anar embalant i finalment quasi vaig acabar de podar les quatre oliveres que em quedaven. Amb la feina distreta, un bon sol i un foc a prop vaig tenir la sensació de que la primavera era a prop.
A aquesta impressió va contribuir també unes tímides flors d'atmetller que començaven a brotar. Total, que semblava que no hi havia dubte, m'havia adormit i calia tenir una certa pressa a podar els ceps.
Comentant-ho amb el meu "guru d'agricultura" Miquel, la seva resposta va ser clara i fàcil. "Encara és aviat, pot esperar.."
En resum, les meves ganes de veure els ceps podats havien de tenir una mica més de paciència.
La veritat és que convenia l'espera. Els freds intensos d'aquests dies podien fàcilment haver malmès fort els ceps acabats de podar, ( ha fet entre -2 i -4 ºC a les nits ), i cal tenir en compte que fins a finals de febrer o primers de març no convé avançar una feina que pot anar en contra de l'objectiu.
Total, cal respectar els temps de les coses i no es pot córrer més del que toca. Cada cosa al seu temps.
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada