Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 15 de febrer de 2010

Cal donar temps al temps

A primers de febrer, vaig estar treballant a la vinya podant els avellaners que hi havien, i cremant els branquillons. Em vaig anar embalant i finalment quasi vaig acabar de podar les quatre oliveres que em quedaven. Amb la feina distreta, un bon sol i un foc a prop vaig tenir la sensació de que la primavera era a prop.

A aquesta impressió va contribuir també unes tímides flors d'atmetller que començaven a brotar. Total, que semblava que no hi havia dubte, m'havia adormit i calia tenir una certa pressa a podar els ceps.

Comentant-ho amb el meu "guru d'agricultura" Miquel, la seva resposta va ser clara i fàcil. "Encara és aviat, pot esperar.."

En resum, les meves ganes de veure els ceps podats havien de tenir una mica més de paciència.

La veritat és que convenia l'espera. Els freds intensos d'aquests dies podien fàcilment haver malmès fort els ceps acabats de podar, ( ha fet entre -2 i -4 ºC a les nits ), i cal tenir en compte que fins a finals de febrer o primers de març no convé avançar una feina que pot anar en contra de l'objectiu.

Total, cal respectar els temps de les coses i no es pot córrer més del que toca. Cada cosa al seu temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada