Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dijous, 8 d’octubre de 2015

Fent lenya

En aquest camp, a més del tancat, i ha una part de bosc. Aquest bosc estava sense cuidar des de, al menys, vint anys. M'agrada tenir les coses cuidades, i a més a l'hivern em farà falta llenya.

El que anat fent ha estat aclarir el bosc, treien els arbres que estan molt atapeïts. Amb la motoserra, i una mica de paciència, he anat tallant els arbres que sobren i guardant la llenya per ara, la tardor. He estat tallant des de juny fins ara ( i seguiré ... ) i la pila ja comença a ser una mica respectable.

Quasi tots les arbres fàcils han caigut be, i la feina posterior era tallar les branques, separar les parts molt petites, i trocejar tant la part gran com la més prima. Al començament era molt feixuc ( ja que els arbres estan en feixes més a baix del tancat ), però he millorat la tècnica amb una motxilla vella. L'omplo de troncs, i el pujar aquest pes es fa més fàcil.

sobre tot, ordenat ordenat ( quina mania tinc )

Hi ha hagut un tronc que m'ha donat molta molta feina. No era petit, però tampoc especialment gruixut. El que tenia d'especial és que estava en un marge, sense espai per fer l'entalla be i forçar la caiguda correctament. Total, que es va caure cap a la feixa encara més a baix, i hem hagut de pujar la llenya com a mínim d'uns quatre metres més a vall,

Com diuen, aquesta llenya escalfa moltes vegades : quan la talles, quan la puges, quan la carregues, quan l'estelles, quan la guardes i quan la cremes.

Tot i això, quina satisfacció veure la pila a punt per l'hivern.

1 comentari:

  1. ohhhhhhhh mota feina pero quin goig que fa aquesta llenya tan ben posada i a punt per cremarrrrrrrrrrrrrr

    roser

    ResponSuprimeix