Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 1 de desembre de 2013

La nova dedicación oculta ( i van ... )

Oculta per que fins ara no l’havia posat al blog, i pel que ara veureu.

un véritable verdisar.



Fa ja una mica, des del post del 23 de febrer, que sols he presentat la meitat d’una feina que estic fent i que m’ocupa una bona part del temps lliure. En aquell post vaig ensenyar el que serà la futura vinya de Can 10, però la part bona està a l’altre banda de la carretera. 

Estic molt content de dedicar-me a una terra que serà el que jo vulgui que sigui, que la puc modelar al meu gust i al meu interès. En els altres trossos que cuido ja hi havia coses fetes, i aquest realment està tot per fer.
I tot per fer vol dir exactament això. TOT. 

Quan he començat, les verdisses tenien, segons les feixes, entre metro vint i dos metres, i no sabia ben be per on anaven ni que hi havia. Aquest tros ha estat sense cuidar uns vint anys, i ha anat creixent el que volia. Es tracta d’unes feixes llargues i estretes, posem seixanta metres per com a molt quatre metres. El problema és que el camí per baixar d’una a les altres era d’un pendent entre el trenta i el cinquanta per cent, i no més ample de seixanta centímetres.
Vaig trobar una persona que em va dir que, de jove, amb el primer tractoret que va tenir les va cuidar i que recordava que hi havia un baixador suficient entre feixa i feixa, a una mica més de la meitat de les feixes. Sense pensar-m’ho cinc vegades ( dues si que ho vaig fer ), màquina i gas ! ( es a dir, desbroçadora i gasolina ). A la fi he trobat aquests baixadors, i espero poder fer baixar el tractor, però això encara no és el moment. Aquestes feixes espero que siguin la meva font de fruita, i per la Candelera vull anar a comprar els arbres per plantar-los.
aigua per regar !

La meravella més gran d’aquestes feixes és que te aigua !. Hi ha una fantàstica bassa que s’omple amb l’aigua de les cunetes de la carretera, i està molt be ja que hi ha, com a mínim, uns vuit peixos vermells petits dins d’ella. Un altre tema serà com obriré la comporta, ja que no he trobat l’eina i de ben segur que la falta de moviment em portarà alguna dificultat. Ja ho veuré. Em fa il·lusió poder plantar patates aquesta primavera.


Aquí poso una foto de com està ara la feixa i el baixador, per no oblidar com he començat. Ja tindré temps de posar més fotos de com vaig canviat les feixes.  




El que te aquest camp molt molt molt maco són les postes de sol, ja que està orientada a l’oest i es veu la Serra de Sant Llorenç. Procuraré posar-ne una de ben maca aviat.


2 comentaris:

  1. ostres , ostres , ostres , pero aixo es una feinada boiggggggggggg
    et deus passar el cap de setmana pencant com un negre , es ben be que "sarna con gusto no pica " ,

    heiiii , pero felicitats perque l'estat deixant net com una patena , llastima que torni a sortir tot tan depresa

    roser

    ResponElimina