Avui he fet una pencada increible al nou camp. Estem desbroçant dues feixes "petites" amb presses, ja que el temps de cremar els rostolls s'acaba. Tot i les presses, amb la meva mania de fer les coses tan be com puc i vull, el poc temps que tinc s'acaba amb una velocitat increible.
Ep, que consti que no em queixo, sols deixo escrit el que sento. Il·lusió, feina feta, feina per fer, i falta de temps.
Aquesta setmana he anat a comprar ceps per aquestes futures vinyes. He comprat cinquanta ceps de raim syrah ( així em sembla que s'escriu, tot i que ho he vist de moltes, moltes maneres ). Quan penso en aquest tipus de raim recordo un programa de "En clau de vi " en que entrevistaven al Miquel Bosé, que en la seva faceta de viticultor, o pot ser sols de "financer" i diversificador d'inversions, ves a saber.
Espero acabar les feixes aquesta setmana per poder repetir les fotografies i veure el canvi.
A l'arribar a casa amb tots els muscles ( tots, incloent els que no sabia que existien ) a punt de petar, m'esperava una fantàstica amanida, unes escopinyes i un verat al forn.
Sense pensar-ho massa, he tret un cava Recaredo de la nevera, i ha començat a sonar una sinfonia de plaer increible. Beguda, cadira, companyia, menjar, feina feta i satisfacció....,
Sóc un afortunat !
per cert, ja tinc una bona pila d'entrades al bloc ( he superat les 10.000 ). Gràcies a tots
Fa 2 dies
felicitats per les 10.000 visites , ara a per les 20.000.
ResponEliminaAmb el temps i una canya tot es fara , ves amb compte no et fasis mal . Ara bé setmana Santa i tindras una mica mes de temps. nosaltres ja tenim les patates per plantar i crec que aquesta setmana tambe planatarem sebes. Aquest any el meu home s'ha decantat molt cap a els arbres frutites . ja veurem que en surt
roser