Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dijous, 24 de juny del 2010

La millor fruita, la que s'agafa de l'arbre

Amb el començament de l'estiu arriben unes fruites permeten variar la monotonia de l'hivern. El primer que arriba a la vinya són les cireres. En el camp hi ha quatre cireres, i hi ha un que madura abans que els altres. Collir cireres es converteix en una carrera contra els ocells. Un cop estan vermelles, és un veritable esprint entre ells i jo, i sovint surten guanyant ells ja que tenen més temps, i gana.

La fruita que ve després és l'albercoc, i ara estan encara una mica àcids, però crec que en una setmana ja es podran menjar. L'albercoquer pensava que estava a les últimes, i el vaig podar molt. Sembla que això era el que necessitava, i aquest any encara ha donat uns quants fruits.

Una de les coses que no sabia era que la planta de la patata feia flor, i a més tal i com es pot veure en aquest foto, són maques. Em sembla que amb la primavera i començament d'estiu que estem tenint, amb molta pluja, podré tenir una bona collita de patates. Esperem.

2 comentaris:

  1. qui te hagues dit a tu que series tan bon hortela ehhhh enric. De mica en mica , tens una mica de tot.
    roser

    ResponElimina