Una de les tradicions que he seguit amb bastanta regularitat ha estat l'assistència a les representacions nadalenques d'Els Pastorets, de Josep Mª Folch i Torres. Els principals personatges com segur que sabeu són en Lluquet i en Rovelló.
Pot ser que en Lluquet sigui un diminutiu de Lluc, però també pot ser un sobrenom del vailet seriós. Però, què es el lluquet en el món de la fabricació artesanal del vi ?
Per tal d'eliminar possibles fongs i bacteris de les botes, el sistema tradicional utilitzat és el de cremar unes tires de sofre dins de la bota, i aquesta combustió elimina l'oxígen i el SO2 format ajuda a matar-los. Aquestes tires de sofre les venen en botigues per a productes del camp, i en el meu entorn aquesta botigua en diuen "El Sindicat".
Es venen en unes tires llargues, com d'uns 80 cm., i en funció del tamany de la bota en tallo el tros que calgui. Aquest tros el lligo amb un filferro,
l'encenc, i l'introdueixo dins la bota, tapant-la amb el suro. L'olor de sofre també recorda el que en els Pastorets en diuen de les "Calderes d'en Pere Botero". Aquí ho podeu veure amb el filferro que surt del forat tapat, i fent gran la foto podeu veure una mica el fum.Un cop considero que ja ha cremat del tot, retiro el filferro amb el lluquet tot negre, procurant que no toqui la boca de sortida per tal de que no caigui cap tros dins i allí s'hagi de quedar.
El darrer pas és tapar ràpidament la bota, per tal de que l'atmosfera de SO2 quedi dins i faci més l'efecte d'assèpsia que persegueixo. Així ho deixo fins que omplo la bota amb el most, o el vi, segons sigui el cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada