Els calçots marxen !

Avi poques paraules. Els calçots estan calçats, i les impresions són bones. A veure si els animalons els respecten.

De totes les cebes, pot ser tan sols han fallat dues o tres. De moment, un éxit.

Faves i julivert

Qui diu que no hi ha feina en un camp a la tardor ? Sempre tinc coses per fer, i no m'acabo mai la feina. De totes maneres, la que quedi per fer mala sort, ja li tocarà el proper dia que vagi al camp.

Les favores estan anant molt be. ja han crescut prou per ligares. L'any passat no les vaig lligar, i quan estan grans ja no hi sóc a temps. Aquesta vegada he procurat no tornar a fer la mateixa errada, i he posat una varilla de ferro ( d'un metre de llarg i 8 mm. de gruix ), però tot i que en tenia m'ha calgut comprar-ne més . La lligada dubtava com fer-la, i finalment l'he fet fàcil, suposant que al crèixer aquest fil pujarà amb la pròpia planta, i si no és així ja ho arreglaré. Fant molt goig, i estic molt content.

També es pot veure a la foto la pila de branques i fulles que tenia reservades per poder cremar. Ara tot just passat el 15 d'octubre, en que ja no està prohibit encendre foc, m'he posat a cremar-ho. Primer foc, però amb les herbes i plantes en tindrè per uns quants més.

Per cert, hi ha una cosa que estic molt content, el julivert. Sempre he sentit que és una planta molt senyora, que quan vol va molt bé, però si no vol no hi ha manera. Vaig comprar un sobre de grana, i la vaig plantar en dos llocs. En el primer, que era on mes m'agradava, vaig posar la major part del sobre, i en el segon lloc la resta. Total, que ha arrelat en el segon, és realment una planta senyora, queda molt molt be, i és bonísim.

Fent lenya

En aquest camp, a més del tancat, i ha una part de bosc. Aquest bosc estava sense cuidar des de, al menys, vint anys. M'agrada tenir les coses cuidades, i a més a l'hivern em farà falta llenya.

El que anat fent ha estat aclarir el bosc, treien els arbres que estan molt atapeïts. Amb la motoserra, i una mica de paciència, he anat tallant els arbres que sobren i guardant la llenya per ara, la tardor. He estat tallant des de juny fins ara ( i seguiré ... ) i la pila ja comença a ser una mica respectable.

Quasi tots les arbres fàcils han caigut be, i la feina posterior era tallar les branques, separar les parts molt petites, i trocejar tant la part gran com la més prima. Al començament era molt feixuc ( ja que els arbres estan en feixes més a baix del tancat ), però he millorat la tècnica amb una motxilla vella. L'omplo de troncs, i el pujar aquest pes es fa més fàcil.

sobre tot, ordenat ordenat ( quina mania tinc )

Hi ha hagut un tronc que m'ha donat molta molta feina. No era petit, però tampoc especialment gruixut. El que tenia d'especial és que estava en un marge, sense espai per fer l'entalla be i forçar la caiguda correctament. Total, que es va caure cap a la feixa encara més a baix, i hem hagut de pujar la llenya com a mínim d'uns quatre metres més a vall,

Com diuen, aquesta llenya escalfa moltes vegades : quan la talles, quan la puges, quan la carregues, quan l'estelles, quan la guardes i quan la cremes.

Tot i això, quina satisfacció veure la pila a punt per l'hivern.